dilluns, 20 de maig de 2013

ELS BEATLES I EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

Em demana l’editor d’aquest digital que expliqui perquè m’agraden els Beatles. A priori podria semblar una qüestió senzilla, però la cosa té la seva complicació. No em voldria fer el divertit dient allò que “a mi mai m’havien preguntat això abans”, però és que la cosa és tan certa com que ni tant sols jo mateix m’ho havia plantejat. Senzillament els Beatles m’agraden i prou.

Caldria però escriure unes ratlles prèvies i explicatives per a posar en antecedents els improbables lectors d’aquest article. No és només que m’agradin els Beatles. Sóc allò que se’n diu un beatlemaníac, col·leccionista, compilador de “coses” de John, Paul, George i Ringo. He escrit un llibre sobre els Beatles i he col·laborat en d’altres; he escrit un munt d’articles periodístics en molts mitjans; he participat com a pretès “expert” en programes de ràdio i televisió; he fet programes de ràdio aquí i allà; he muntat exposicions i he fet conferències....

També he conegut algunes gent relacionada amb els Beatles, com el malaguanyat Tony Sheridan, que va morir fa algunes setmanes i Pete Best amb qui vaig poder compartir escenari en una xerrada pública, en companyia de Jordi Tardà i en la que vam parlar de la seva època amb els Beatles i la seva trajectòria posterior en solitari. 

A casa hi tinc més d’un miler de discos de vinil, singles, ep’s, cd’s, cassetes, vídeos, laser-discs, bobines, cartutxos.... Tinc arxivats prop de cinc mil retalls de premsa i centenars de revistes de tot tipus i totes les èpoques.... Alguns centenars de llibres en diversos idiomes (català, anglès, argentí, rus, alemany, xinès, holandès, suec, japonès, espanyol....) I en fi, alguna quantitat no encara definida d’objectes com cartells, pòsters, peces de roba (camisetes, corbates, pitets de nadó, calçotets, mitjons...), tasses, llàpissos, postals, fotografies, cromos i àlbums de cromos, gomes d’esborrar i un llarguíssims etcètera de coses que ara mateix no recordo. ..

Tot plegat segueix el curs, lent però constant, de la pertinent classificació i ordenació: fotografia, descripció, incorporació a les bases de dades. La part, però, més important és, evidentment, la musical. Els Beatles m’agraden per la seva música i a la seva música hi dedico la majoria del meu temps i dedicació.

Després d’aquesta explicació que pretén contextualitzar el personatge beatlemaníac en què m’he convertit, haig de dir que encara no tinc arguments racionals i comprensibles per a dir perquè m’agraden els Beatles. Però m’agrada, i molt, la música que van crear John, Paul Goerge i Ringo sota la màgica direcció de George Martin. Encara avui m’emociono escoltant Julia i ballo com mai escoltant Twist and Shout; em concentro en la complicació musical de discos con Revolver, Sgt. Peppe’rs, o l’aparent senzillesa del Doble Blanc.

Els Beatles van fer evolucionar la música al mateix temps que la seva ment. De les simples lletres i melodies de la primera època es passa progressivament a impressionats cimeres creatives que tenen el seu punt àlgid en el disc Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, que era, també, una important peça artística pel seu concepte estètic i la seva antològica portada. En una època, els anys 60, en què el món encarava nous itineraris els Beatles van ser una alenada d’aires fresc. Com llegeixo en el text del catàleg d’una exposició que es va fer l’any 1997 a Argentina i que un bon amic (with a little help from my friends) m’ha portat d’una recent visita a aquell país: “en medio de esa sopa asfixiante, un huracán de locura creativa”. Això van ser els Beatles.

Foto: arxiu Ramon Moreno
El llegat dels Beatles és encara vigent i es manté ple de vitalitat. Les més de 200 cançons que van enregistrar oficialment es mantenen en la ment (i l’ànima) de molta gent. La capacitat compositora de John Lennon i Paul McCartney no ha estat igualada per ningú, repeteixo, ningú més a la història de la música rock. Tanmateix beuen innegablement de les fonts primigènies del rock clàssic, de Chuck Berry a Buddy Holly, alhora que dimensionen aquest rock cap a un futur inimaginable en aquelles èpoques de principis dels anys 60.

Molta gent de la meva generació, que no vam viure directament l’esclat de la beatlemania, ens vam introduir en el món musical gràcies als Beatles. A ells dec, per exemple, el descobriment de Buddy Holly i també de Chuck Berry i Elvis Presley. I amb el punt de partida que representaven els Beatles, vaig descobrir els Stones i els Animals i Pink Floyd i tants altres.

Ah! At last but not least. El que és realment important de la meva col·lecció són els amics que he anat fent pel camí. Amics amb els que he compartit música i cançons i amb els que també he viscut experiències, intercanviat discos i materials, informacions i bones estones plegats.

Beatles Forever!!!

Ramon Moreno

Publicat a la revista digital ENCESA, 10 de maig de 2013