Em demana l’editor d’aquest digital
que expliqui perquè m’agraden els Beatles. A priori podria semblar
una qüestió senzilla, però la cosa té la seva complicació. No em
voldria fer el divertit dient allò que “a mi mai m’havien
preguntat això abans”, però és que la cosa és tan certa com que
ni tant sols jo mateix m’ho havia plantejat. Senzillament els
Beatles m’agraden i prou.
Caldria però escriure unes ratlles
prèvies i explicatives per a posar en antecedents els improbables
lectors d’aquest article. No és només que m’agradin els
Beatles. Sóc allò que se’n diu un beatlemaníac, col·leccionista,
compilador de “coses” de John, Paul, George i Ringo. He escrit un
llibre sobre els Beatles i he col·laborat en d’altres; he escrit
un munt d’articles periodístics en molts mitjans; he participat
com a pretès “expert” en programes de ràdio i televisió; he
fet programes de ràdio aquí i allà; he muntat exposicions i he fet
conferències....
També he conegut algunes gent
relacionada amb els Beatles, com el malaguanyat Tony Sheridan, que va
morir fa algunes setmanes i Pete Best amb qui vaig poder compartir
escenari en una xerrada pública, en companyia de Jordi Tardà i en
la que vam parlar de la seva època amb els Beatles i la seva
trajectòria posterior en solitari.
A casa hi tinc més d’un miler de
discos de vinil, singles, ep’s, cd’s, cassetes, vídeos,
laser-discs, bobines, cartutxos.... Tinc arxivats prop de cinc mil
retalls de premsa i centenars de revistes de tot tipus i totes les
èpoques.... Alguns centenars de llibres en diversos idiomes (català,
anglès, argentí, rus, alemany, xinès, holandès, suec, japonès,
espanyol....) I en fi, alguna quantitat no encara definida d’objectes
com cartells, pòsters, peces de roba (camisetes, corbates, pitets de
nadó, calçotets, mitjons...), tasses, llàpissos, postals,
fotografies, cromos i àlbums de cromos, gomes d’esborrar i un
llarguíssims etcètera de coses que ara mateix no recordo. ..
Tot plegat segueix el curs, lent però
constant, de la pertinent classificació i ordenació: fotografia,
descripció, incorporació a les bases de dades. La part, però, més
important és, evidentment, la musical. Els Beatles m’agraden per
la seva música i a la seva música hi dedico la majoria del meu
temps i dedicació.
Després d’aquesta explicació que
pretén contextualitzar el personatge beatlemaníac en què m’he
convertit, haig de dir que encara no tinc arguments racionals i
comprensibles per a dir perquè m’agraden els Beatles. Però
m’agrada, i molt, la música que van crear John, Paul Goerge i
Ringo sota la màgica direcció de George Martin. Encara avui
m’emociono escoltant Julia i ballo com mai escoltant Twist
and Shout; em concentro en la complicació musical de discos con
Revolver, Sgt. Peppe’rs, o l’aparent senzillesa del
Doble Blanc.
Els Beatles van fer evolucionar la
música al mateix temps que la seva ment. De les simples lletres i
melodies de la primera època es passa progressivament a
impressionats cimeres creatives que tenen el seu punt àlgid en el
disc Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, que era, també,
una important peça artística pel seu concepte estètic i la seva
antològica portada. En una època, els anys 60, en què el món
encarava nous itineraris els Beatles van ser una alenada d’aires
fresc. Com llegeixo en el text del catàleg d’una exposició que es
va fer l’any 1997 a Argentina i que un bon amic (with a little
help from my friends) m’ha portat d’una recent visita a
aquell país: “en medio de esa sopa asfixiante, un huracán de
locura creativa”. Això van ser els Beatles.
 |
| Foto: arxiu Ramon Moreno |
El llegat dels Beatles és encara
vigent i es manté ple de vitalitat. Les més de 200 cançons que van
enregistrar oficialment es mantenen en la ment (i l’ànima) de
molta gent. La capacitat compositora de John Lennon i Paul McCartney
no ha estat igualada per ningú, repeteixo, ningú més a la història
de la música rock. Tanmateix beuen innegablement de les fonts
primigènies del rock clàssic, de Chuck Berry a Buddy Holly, alhora
que dimensionen aquest rock cap a un futur inimaginable en aquelles
èpoques de principis dels anys 60.
Molta gent de la
meva generació, que no vam viure directament l’esclat de la
beatlemania, ens vam introduir en el món musical gràcies als
Beatles. A ells dec, per exemple, el descobriment de Buddy Holly i
també de Chuck Berry i Elvis Presley. I amb el punt de partida que
representaven els Beatles, vaig descobrir els Stones i els Animals i
Pink Floyd i tants altres.
Ah! At last but not least. El que és
realment important de la meva col·lecció són els amics que he anat
fent pel camí. Amics amb els que he compartit música i cançons i
amb els que també he viscut experiències, intercanviat discos i
materials, informacions i bones estones plegats.
Beatles Forever!!!
Ramon Moreno
Publicat a la revista digital ENCESA, 10 de maig de 2013