El dia 4
d'agost de 1970, el cantant dels Doors Jim Morrison va ser detingut
per la policia de Los Angeles acusat d'embriaguesa pública, després
de ser trobat inconscient a l'escala d'un veí. Aquesta no era la
primera vegada que Morrison era arrestat per temes que atemptaven
contra la "moral pública", de fet, la policia i ell eren
vell coneguts i més d'un policia podria afirmar sense equivocar-se
que va ser de les persones que més concerts dels Doors va
presenciar.
Aquesta
detenció no va ser però la més sonada. Durant un concert a Miami
l'1 de març de 1969, Jim Morrison va ser detingut per "simulació
de masturbació i sexe oral damunt l'escenari". El que dèiem,
vell coneguts. Però tot i que Morrison ha passat en part a la
història pel que el New York Times va definir com "el símbol
sexual més poderós que ha tingut la nostra cultura des de James
Dean i Elvis Presley" (poca broma), els Doors van representar
per a la història del rock molt més que això.
Els
Doors van ser els exponents de l'"altra" Califòrnia, la
que defugia els estereotips dels flower-power, un grup més
urbà, més en connexió amb la duresa de Nova York que amb el sol de
Frisco. Amb una base musical inspirada en el blues, els seus temes
són durs i contundents, amb temes com Light My Fire, The
End (què brutal l'inci de la pel·lícula de Coppola Apocalipsy
Now a ritme dels Doors!!), o Riders On The Storm, per
posar uns pocs exemples fàcilment identificables.
Jim
Morrison era molt més que un personarge obscè. Era cantant,
compositor, poeta, provocador i icona incombustible de la música
rock. Morrison moria el juliol del 1971 a París, a on està enterrat
i fa poc, el 20 de maig, moria Ray Manzarek. A les esquenes del grup,
passió musical i més de 100 milions de discos venut fins avui dia.
Ramon Moreno
Publicat al suplement ESTIU del DIARI DE GIRONA, 5 d'agost de 2013
