divendres, 7 de febrer de 2014

LA CONQUESTA D'AMÈRICA




La beatlemania torna als Estats Units. Cinquanta anys després de l'arribada dels Beatles a terres americanes, el 7 de febrerde 1964, el món de la música reviu amb amb insòlit interès aquella primera visita de John, Paul, George i Ringo a la conquesta del món.

El motiu de la visita era motivada per la participació dels Beatles al famós programa de la CBS (que es va emetre entre els anys 1948 i 1971) The Ed Sullivan Show. Ed Sullivan havia coincidit a l'aeroport Heathrow de Londres l'octubre de l'any anterior, quan els Beatles arribaven procedents de Suècia. Els centenars de fans que es van concentrar a l'aeroport per a rebre un grup de rock van impressionar Sullivan, que es va posar en contacte amb Brian Epstein, manager dels Beatles, per a programar tres actuacions a la televisió americana.

Epstein volia aprofitar l'avinentesa per a efectuar el desembarcament del grup als Estat Units, un cop la beatlemania havia esclatat amb força al Regne Unit. Va aconseguir que Capitol Records, filial americana d'EMI, publiqués i donés suport al single I Want To Hold Your Hand. Fins aquell moment els americans no creien massa en el grup i les cançons dels Beatles s'havien publicat en petits segells independents. Però I Want To Hols Your Hand va arribar a ser número 1 de les llistes americanes tant sols tres setmanes després de la seva aparició i va desbocar la beatlemania en terres americanes.

Efectivament, l'arribada del grup a l'aeroport JFK de Nova York va ser apoteòsica. Fins a 5.000 fans cridaners esperaven l'arribada dels Beatles, que va fer una surrealista roda de premsa davant 250 periodistes, mentre més de 100 policies s'encarregaven de la seva seguretat i de l'ordre públic. Ringo Starr, com sempre fi i sarcàstic, ho definiria perfectament: “Així que això són els Estats Units. Sembla que estiguin tots bojos”. I és que, amb els Beatles instal·lats a la planta dotzena del Plaza Hotel, la policia va haver de muntar barricades per a encerclar l'hotel mentre feia guardia nit i dia. El grup va ser requerit per tal que no s'apropessin a les finestres per por que es muntés una revolta al carrer. Mentre, Lennon i companyia anaven fent una entrevista personalitzada rera una altra i miraven astorats les saques amb més de 100.000 cartes que els fans els havien adreçat. La beatlemania va arribar fins i tots a les classes dirigents: durant una recepció a l'ambaixada britànica, una dona, ben armada amb unes tisores, va aconseguir tallar un floc de cabells de Ringo, mentre els músics eren encerclats a la recerca d'un preuat autògraf.

De fet, com dèiem, el motiu de la visita era participar al Show de l'Ed Sullivan, que havia rebut 50.000 peticions d'entrades per a 728 seients disponibles. En total s'emetrien 3 actuacions dels Beatles al programa de la CBS, una en directe el 9 de febrer des de Nova York; una altra també en directe el dia 16 de febrer des de Florida; i una darrera, enregistrada, el 23 de febrer. Aquella nit del 9 de febrer els Beatles van aconseguir una audiència de73 milions d'espectadors i, diuen les cròniques, l'índex de delinqüència va ser el més baix dels darrers temps. En moltes comisaries del país no es va denunciar ni un sol delicte.

Els Beatles tenien el món als seus peus. El mateix rei del rock, Elvis Presley els va enviar un telegrama poc abans de començar el programa saludant el grup que marcaria el ritme dels anys 60 (“Elvis què més? Es va permetre preguntar sarcàsticament George Harrison mentre el telegrama). La premsa, a favor o en contra, en va parlar amb notícies a tota pàgina de portada: “La policia conté la marea de la beatlemania”; “Aterridor, diuen experts infantils”. Qui hauria de convertir-se en un escriptor de fama planetària, Tom Wolfe escrivia al New York Herald Tribune un reportatge amb el seu habitual estil detallista que iniciaria el camí del nou periodisme... Però tot plegat era només un preludi del que havia de passar l'estiu d'aquell mateix 1964 amb la gira dels Beatles per tot el país,

Aquella visita no només va obrir les portes dels Estats Units als Beatles, sinó també a un munt d'altres grups i músics britànics en el que es va conèixer com la “invasió britànica”. També va ajudar els mateixos americans a mirar el seu propi llegat musical, ja que les influència de la majoria de grups anglesos, dels Beatles als Rolling Stones, es trovaben de manera clara en la negritud musical i en el rock primigeni.

Com no pot ser d'altra manera, aquest esdeveniment serà recordat amb tots els honors als Estats Units. De moment, a nivell discogràfic s'ha posat a la venta una caixa amb els 13 cd's de la discografia americana del grup; diumenge passat Ringo Starr i Paul McCartney van fer una aparició espectacular durant la gala de concessió dels premis Grammy; un concert d'homenatge a grup amb músics com Eurythmics, Alicia Keys, entre d'altres se celebrarà la mateixa nit del 9 de febrer; documentals, portades de diaris i revistes..., de nou els Estats Units als peus dels Beatles. I és que els Beatles continuen sent un gran negoci musical i sentimental.

Ramon Moreno

Publicat al suplement DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 2 de febrer de 2014