Hi
havia un temps en què la música era alguna cosa més que les
cançons que formaven part d'un disc. És indubtable la força visual
que la música rock ha tingut des dels seus orígens. L'Elvis Presley
era, efectivament, les cançons que interpretava, però també era la
seva imatge trencadora o el seu (en aquell moment) provocatiu
moviment pèlvic. O els Rolling Stones que, més enllà de les seves
arrels blueseres, eren també l'aparença salvatge que transmetien
Keith Richards i companyia.
Així,
quan parlem, per exemple, de la música de Pink Floyd i de la seva
obra més emblemàtica, Dark Side Of The Moon, la primera
imatge que ens va al cap és la portada negra amb un triangle que
transforma un raig de llum en un feix multicolor. L'autor d'aquella
portada en concret (i de moltes altres icòniques de la història de
la música rock) va ser Storm Thorgerson, al capdavant del col·lectiu
Hipgnosis, mort justament ara fa un any, el 18 d'abril de 2013.
Sens
dubte, els treballs més recordats de Thorgerson van ser els que va
fer per al grup preferit de la psicodèlia londinenca, Pink Floyd,
evolucionats més tard, cap a propostes més progressives i
simfòniques. La relació de Thorgerson (nascut el 1944) amb el grup
s'inicia ja a l'institut, a Cambridge, a on coincideix i es fa amic
de Syd Barrett i Roger Waters. Tot i que Storm (anglès descendent de
família noruega) va estudiar en un primer moment filosofia, també
va estudiar cinema i televisió al Royal College Of Art de Londres.
L'any
1968, Thorgerson i el seu company Aubrey Powell (dissenyador
d'escenaris per a programes i sèries de la BBC) creen l'estudi de
disseny Hipgnosis, que ubiquen al bell mig del Soho londinenc, tot
basant el seu treball en la fotografia i en el retoc i manipulació
de les imatges; molt abans, en tot cas, que arribessin els programes
informàtics que facilitarien aquestes tasques. La connexió de
Thorgerson amb membres dels Pink Floyd fa que rebi l'encàrrec de
treballar en el disseny de la portada del segon disc del grup A
Saucerful Of Secrets, per al que dissenya una portada que lligava
perfectament amb el contingut psicodèlic dels temes inclosos.
A
partir d'aquí la relació de Storm i Hipgnosis amb el Pink Floyd es
farà estreta i els portarà a col·laborar en una desena de
treballs, essent, sens dubte el més destacat la portada (i el disc,
evidentment) de The Dark Side Of The Moon, publicat el 1973.
L'elapé, de concepció difícil i que conté alguns dels temes més
representatius dels Pink Floyd, requeria un embalatge que estigués a
l'alçada. Tot i les reticències de la discogràfica a la despesa
que representava el tema del disseny (el grup va renunciar a una part
dels drets d'autor per tal de fer possible el projecte), i al fet que
EMI preferia un disseny més "clàssic", el grup va dedicar
una important quantitat de recursos tant a la portada com a
l'embolcall.
Storm
Thorgerson va concebre una portada negra amb un prisma que dispersava
un raig de llum blanca en múltiples colors. Una representació dels
xous de llum que havien estat la marca d’identitat del grup. O
també la referència a allò que no es veu aparentment però que hi
és... A dins del disc s’hi trobaven les lletres de les cançons i
un parell de pòsters (una fotografia en directe del grup i una
imatge de les piràmide d'Egipte que es va prendre evidentment in
situ
utilitzant una pel·lícula especial)
que el grup tant sí com no van voler incloure, sense sobrecost per
al comprador, encara que fos a càrrec dels seus drets d’autor. El
projecte s’ho valia.
Storm Thorgerson
era, sobretot, un modern creador d'icones. Entre les seves
influències artístiques ell mateix esmentava a Man Ray, Magritte,
Picasso o Kandinsky i entenia la imatge de portada dels discs en els
que treballava com un reflexe de la música i del grup amb qui
col·laborava. El seu mètode de treball es basava en escoltar la
música, llegir les lletres de les cançons, parlar amb el músics.
“Sóc com una mena de traductor: tradueixo un element d'audio -la
música- a un element visual -la portada-.”
Era també
Thorgerson un artesà de la imatge. En una època en que els
ordinadors gairebé no existien (en tot cas no com a element de
consum massiu) el retoc fotogràfic era tot un art i les fotografies
permetien incloure-hi d'altres elements artístics que les enriquien.
Les imatges es creaven una a una després d'un llarg procés de
preparació: la imatge del porc a la portada d' Animals era
efectivament un enorme inflable que va crear interferències a
l'aeroport de Heathrow quan el van enlairar per a la sessió de
fotos; per a la imatge de portada de A Momentary Lapse Of Reason
es va posar en fila en una platja 700 llits d'hospital; la imatge de
la cara de Peter Gabriel per al disc del mateix nom del 1980 es va
fer rebregant un llapis contra imatges polaroids mentre es
revelaven, fins que va aparèixer la imatge de Gabriel que Thorgerson
havia somiat durant un malson.
La llista de músics
amb els que va treballar Storm Thorgerson i el seu estudi Hipgnosis
és àmplia i representa una part de l'aristocràcia del rock: els ja
esmentat Pink Floyd i Peter Gabriel i també Paul McCartney, Led
Zeppelin, Elegy, Syd Barrett, Black Sabath, per als que va crear
belles portades oníriques, fantasmagòriques o a tocar del
surrealisme; tot i que també va fer altres coses més “impactants”
com els nois en banyador marcant paquet per al disc del grup anglès
de pub rock The Winkies o la del disc Go 2 de XTC amb
solament un texte sobre fons negre que incitava a comprar el disc.
Eren efectivament
altres temps, difícils d'entendre avui dia en què la música es
presenta sense suport físic o, com a molt, en un petit cedé de 12,5
x 14 cms que amb prou feines permet observar que aquella imatge de
portada és, en definitiva, art.
Ramon Moreno
Publicat a la revista BONART, abril-maig de 2014
