Antoni Batista reivindica la Nova Cançó com una de les grans manifestacions de la música popular
Antoni Batista (Barcelona, 1952) és un dels
grans periodistes del nostre país. Els seus llibres sobre el conflicte basc són
un referent informatiu i d’anàlisi indiscutibles, com també ho són els seus
recents llibres sobre la Catalunya de la Transició i la oposició política i
social al franquisme. Batista és també un gran musicòleg i intèrpret i durant
els anys d’auge de la Cançó va exercir de crític musical, fet que li va
permetre ser testimoni directe del seu naixement i consolidació.
S’endinsa Antoni Batista al fenomen de la Nova
Cançó al seu darrer llibre, La nostra Cançó (Pòrtic Edicions), amb la
voluntat de reivindicar-la com “una de les millors manifestacions artístiques
de la història universal de la música popular”, que situa a l’altura de rock
anglosaxó o de la cançó francesa.
El llibre es presenta com un assaig apassionat
de la història de la Cançó i alguns dels seus protagonistes. Noms com els de
Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Xavier Ribalta o
Guillermina Motta van contribuir a construir un moviment que anava més enllà de
la pura cançó i que va ser una punta de llança de la resistència cultural i
social contra el franquisme i en la lluita per la reconstrucció nacional.
La nostra cançó
explora l'evolució d'aquella música, des dels seus inicis fins a la seva
influència i transcendència en la cultura catalana contemporània. Batista
ofereix una mirada exhaustiva i personalitzada, ja que ell mateix va viure de
prop moltes d'aquestes experiències com a testimoni directe. També aporta una
anàlisi acurada del context social i polític en què es van desenvolupar
aquestes cançons, destacant figures clau com Lluís Llach, Raimon o Maria del Mar Bonet, entre
altres, que van convertir les seves cançons en himnes de llibertat i
resistència. Alhora el relat reivindica el poder de la cançó com a eina de
transformació social.
De manera àmplia i inclusiva Antoni Batista aprofundeix en episodis com el del festival d’Eurovisió del 1968, els continuats episodis de censura als cantautors (“Censura rima amb dictadura”, diria Pi de la Serra), per endinsar-se en les especificitats dels galàctics Pau Riba i Jaume Sisa i eixamplar-se amb la integració rumbera de Gato Pérez, per acabar amb la nova fornada de cantautors que prenen el relleu dels històrics i n’actualitzen el moviment, com Joan Isaac o Marina Rossell.
Oportunament Antoni Batista constata aquesta
força de la Cançó com a fenomen cultural quan diu que “Quan la Nova Cançó va
estar definida, va fer el nombre més gran de recitals que s’hagin fet mai d’un
gènere musical català i va vendre discos en xifres que només s’havien vist en
intèrprets castellans o anglesos”.
La nostra Cançó és un relat apassionat i apassionant. L’estil amè i divulgatiu de Batista enllaça amb la crònica periodística de gran abast, no només per a documentar el fenomen musical català, sinó per a reflexionar sobre el paper de la música en la nostra identitat com a país.
La nostra Cançó. Antoni Batista. Pòrtic Edicions. Barcelona, 2024. 240 pàgines. 18,90 €
(Publicat a LaRepública.cat)
