El
retorns de Raimon sempre tenen alguna cosa màgica. Els seus seguidors, pacients
i neguitosos a l’hora, l’esperen i Raimon no acostuma a decebre. Ara, 11 anys
després del seu darrer disc amb material inèdit (amb la puntual excepció dels
temes inclosos a la Nova Integral 2000),
Raimon retorna amb Rellotge d’emocions,
un treball personal i íntim i, com a tal, vital i emocionat. En els 10 temes
del disc fa un repàs d’alguns aspectes de la seva vida: la seva mare, les seves
conviccions personals, els seu entorn, els seus referents.... Tot plegat ,
sense nostàlgia però amb la mateixa força i convicció de sempre.
Raimon
reconeix que ha publicat aquest nou disc “sense un projecte previ” i que va ser
la seva dona qui li va fer veure que ja tenia una grapat de cançons que podien
convertir-se en disc. Escriu “per necessitat vital” i les cançons es van fent a
partir de melodies, algunes altres de versos que li donen voltes al cap. Mentre s’acosta la nit, per exemple, ja
la tenia perfilada a la seva ment, és una mirada al passat, a la seva
infantesa, a “aquells records que em fan viure mentre s’acosta la nit” tot
revivint “les mans que em protegiren” i “ els braços que m’abraçaven”. Tot
plegat tenint ben present que té “més records que projectes,/ amb més passat
que futur,/ amb un present prim, com sempre,/ amb una vida que fuig”.
I
és que la mirada al passat, a bons i mals moments és present a tot el disc. A He passejat per València sol evoca la
ciutat de la seva joventut i els amics com Vivent Andrés Estellés o Joan Fuster
i poetes com Ausiàs March o Jaume Roig, i les passejades pel carrer la Nau o el
carrer la Pau, en una València (l’oficial) que, encara té, avui dia, un deute
amb el cantautor. Però Raimon té, tanmateix, un perfil polièdric. Com a
cantautor escriu poesia i reivindica els ‘seus’ poetes. Una bona part dels
catalans han descobert a través seu la poesia d’Ausiàs March i de Salvador
Espriu, de qui recupera el seu poema Diré
del vell foc i de l’aigua. Però també
continua essent un militant de determinades causes: amb Bagdag’91 (la guerra en directe) recupera les impressions que li
van venir al cap amb l’anomenada primera guerra del Golf, la primera televisada
en directe a escala planetària. Raimon fa referència a “la trampa que hi va
haver el 1991, amb tot el muntatge dels mitjans de comunicació en connivència
amb el govern americà de Bush pare, que ens van vendre una guerra en directe,
però en realitat només vèiem llums que explotaven, però no es veien els morts i
els ferits”.
Barcelona 71 retorna a la universitat
animada dels anys 70, amb un règim que allargava l’agonia mentre continuava
reprimint les llibertats i els drets. No ha oblidat la ironia, aguda i fina,
tot recordant aquells grisos que “àvids de cultura/ i de fer exercicis
gimnàstics/ sobre els caps dels estudiants/ que no volen entendre/ la subtil teoria de l’ordre públic”. Raimon
en estat pur.
Com
sempre, Raimon dóna a les cançons un especial embolcall musical. Amb
arranjaments de Manel Camp i Jordi Badia, violins, violes, clarinets i flautes
recorden inequívocament el so de Raimon, sobri, elegant, reflexiu....Rellotge d’emocions és un disc sobre el
pas del temps, una mirada serena a una vida viscuda amb compromís, poesia,
vitalitat, il·lusió, decepcions....
Article publicat per Ramon Moreno al DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 20 de febrer de 2011