La dèdaca dels 70 s’inicia, musicalmente
parlant, amb la separació dels Beatles (el 10 d’abril de
1970 Paul McCartney anuncia que deixava el grup) i la fugida dels Rolling
Stones cap a terres franceses, en un intent d’allunyar-se de l’allargada i implacable mà de la hisenda britànica. La
primavera del 1971 el grup posa rumb a la Costa Blava, a prop de Cannes. Allà
cadascun dels Stones llogarà una casa i utilitzarà la gran mansió de Keith
Richards (una finca amb un cert estil romà, moltes habitacions, platja privada,
que havia estat utilitzada pels nazis com a quarter militar) com a punt de
trobada a on instal·laran els equips d’enregistrament. Keith volia fer un disc
espontani, generat en família, amb músics i amics convidats. Paririen,
efectivament, un gran disc, “Exilie On Mind St”, però aquella època seria
recordada també com a un gran excés col·lectiu de drogues, alcohol i molt de
rock and roll.
Aquesta
setmana s’ha posat en circulació la reedició d’aquell doble LP antològic,
recordat com a un dels millors discos de la història del rock., tot i que Mick
Jagger no li va tenir mai massa consideració (va arribar a dir que era un disc
sobrevalorat), i que va tenir una accidentada gestació. “Exile On Mind St” es
va crear literalment del no res al llarg de pràcticament un any sencer a partir
de l’estiu del 71 entre els assajos, l’enregistrament i les mescles. Excepte un
dels 18 temes del disc (l’antològic “Sweet Virginia”, que va quedar dels
enregistraments del disc “Sticky Fingers”), tota la resta es va improvisar i
gravar des de zero. Un doble LP amb 66 minuts de pur Rock, perfumat amb aromes
de Jack Daniels i diverses substàncies poc recomanables, a la manera més
estoniana que es pugui imaginar. Bona part dels temes neixen de la improvisació
dels músics que acompanyaven el grup sota la batuta anàrquica que Richards i
Mick Taylor. Es tocava i enregistrava a qualsevol hora del dia o la nit, en
sessions que podien durat més de 12 hores seguides fins que tot quedava del seu
gust, amb alguns temes que es van enregistrar més de 100 vegades abans de
donar-lo per definitiu. L’ambient era entre caòtic i angoixant. En alguns
moments a la casa hi havia més de 70 persones entre músics i tècnics,
companyes, amics, coneguts i saludats i camells diversos. Realment costa de creure
que entre tot aquell caos i desordre, les continues distorsions a la
concentració musical, els excessos de tot tipus que s’hi perpetraven i els
accidents diversos (talls de llums continuats a causa de la potència dels
equips musicals, una explosió de gas a la cuina, el robatori d’un grapat de
guitarres del grup, etc) d’allà en pogués sortir algun so coherent. Però així
va ser, i no hi ha dubte que es tracta no només d’un dels millors treballs (el
millor?) dels Rolling Stones, sinó el que millor defineix l’estil musical i
vital de Richards i companyia.
Ara
“Exile On Mind St” es reedita amb el so digitalitzat i polit, en format CD,
doble Lp i per a descàrregues digitals, a més d’una caixa de col·leccionista
amb els Lp¡s i cd’s, un llibre, potals i
un DVD amb el documentals “Stones In Exile” que s’ha presentat aquests dies al
festival de cinema de Cannes. Tot plegat s’acompanya de 8 peces mai abans
editades i dos versions noves de temes inclosos al disc original. I com a
element de lectura addicional, l’editorial Discos Crudos publica en espanyol
l’imprescindible assaig sobre la gestació dels disc i les sessions a la Costa
Blava, “Exile On Main St” de Bill Janovitz.
Ramon Moreno
Ramon Moreno
Dominical Diari de Girona, 30 de maig de 2010