Els Strokes van ser al seu dia cridats a
assumir altes quotes de responsabilitat al món de la música rock. L’aparició
del seu primer disc Is This It l’any
2001 els va convertir en els guardians de les essències més pures del rock.
Eren uns moments de deriva creativa i manca de perspectives per al negoci, però
els Strokes semblaven haver recuperat l’esperit musical dels 70 i prometien
projectar el rock a dimensions ja oblidades pels més veterans.
Els
‘salvadors del rock’, la ‘banda de rock més gran que havia aparegut en anys’,
es va convertir en omnipresent a tots els saraus musicals, del festival de
Reading a programes de televisió i ràdio de tot tipus. Amb només un sol disc
publicat, la banda de Nova York s’embarca en una gira mundial que els havia de
portar arreu dels Estats Units i el Japó, bona part d’Europa, Australia....
Musicalment enllaçaven amb l’Iggy Pop més rebel, la Velvet Underground o
l’estètica dels Ramones. El futur semblava seu.
Però
com ha passat manta vegades a la història de la música o bé les expectatives
eren exagerades o bé la responsabilitat que es va posar damunt les espatlles
del grup els va pesar massa. El cert és que els Strokes han estat sempre, a
partir d’aquell primer disc, el grup de les esperances frustrades i l’eterna
decepció. Ni Room On Fire, publicat l’any 2003 ni First Impressions of Earth, el 2006, van
estar a l’alçada del que s’esperava del grup i van tenir, ambdós, una discreta
acollida.
Ara,
retornen amb noves perspectives i renovades il·lusions després de 5 anys de
silenci creatiu. Angles és l’esperat
retorn dels Strokes i el necessari punt de contacte amb uns fans que estaven
desconcertats davant la falta de notícies del grup i, sobretot, de les notícies
que indicaven disputes i tensions entre els membres del quintet novaiorquès. I
és que l’enregistrament d’aquest Angles
ha estat la història d’un part difícil. Les notícies del front parlen de les
eternes disputes entre els membres del grup i el cantant Julian Casablancas,
que van portar a aquest a enregistrar les seves parts vocals de manera separada
del grup; de canvis d’estudi de gravació (dels Avatar Studios de Nova York es
passa a l’estudi del mateix Albert Hammond); de les habituals tensions pel
protagonisme que porten que els 5 membres del grup (Albert Hammond Jr, Nick
Valensi, Julian Casablancas, Nikolai Fraiture i Fabrizio Moretti) composessin
cançons per a aquest disc... En fi, la història tantes vegades explicada d’una
banda de rock.
Però
el cert és que Angles és un bon dics.
El mateix Fraiture el defineix com un ‘retorn a allò bàsic’ i aquest etern
estar atrapats entre ‘el futur i els setanta’, que diria Casablancas, fa que
sigui el disc més proper a Is This It,
sense la seva brillantor però sí amb importants dosis de qualitat i força. Les
10 cançons del disc, concentrades en 37 minuts, inclouen perles com Under conver of darkness (el primer
single del disc), el reggae amb reminiscències dels 80 Macchu Picchu, la rítmica Games
o Taken For a Fool.
Hi
ha qui pot pensar encara que els Strokes no són el que eren, però amb Angles es confirma que segueixen sent
una bonda banda, amb un directe important com podran comprovar els assistents
al Festival de Benicàssim el proper mes de juliol.
Article publicat per Ramon Moreno al DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 3 d'abril de 2011