El dia 5 d'octubre va fer 50 anys que els Beatles
van publicar el seu primer single, amb Love Me Do a la cara A i P.S.
I Love You a la B. No cal dir que l'efemèride va ser recordada al món
sencer, un fet que demostra l'actualitat i vigència dels Beatles, més enllà del
seu significat històric.
I és que quan parlem dels Beatles s'encén una
llumeta a la nostra memòria. Qui més qui menys recorda alguna cançó dels
Beatles, i a qui més qui menys podria taral·lejar alguna composició de Lennon i
McCartney o de George Harrison. Podriem parlar de Yesterday, Here
Comes The Sun o Yellow Submarine, cantada pel sempre simpàtic Ringo
Starr. N'hi ha un munt de peces del seu repertori que formen part de la memòria
col·lectiva.
Els Beatles van ser un fenomen curiós. Amb una
trajectòria certament curta, pel que fa als anys que van enregistrar discos,
entre el 1962 i el 1970, van produïr relativament pocs treball, 13 elapés
inclosa la banda sonora de Magiccal Mystery Tour editada primer com a
doble EP i en format LP als Estats Units i que s'incorpora de fet a la
discografia canònica a partir de l'any 1976 (als qual caldria incloure el
recopilatori A Collection Of Beatles Oldies del 1966). Poca producció,
objectivament, per a un grup de dimensions tant enormes. Però, clar, parlem de
discos com Revolver, Sgt. Pepper's o Abbey Road. LP's
sense els quals no s'hagués pogut crear el relat de la història de la música
rock.
Les xifres que es mouen al voltant dels Beatles
són estratosfèriques: fins avui dia han venut més de 600 milions de discos; 27
dels seus temes van ser número 1 als Estats Units i el Regne Unit; van ser
número 1 durant 128 setmanes; només el seu disc 1 publicat l'any 2000 ha
venut a dia d'avui 30 milions de còpies. Una xifra gens menyspreable per a un
disc que es publicava 30 anys després de la separació del grup i que no tenia
cap tema nou. I si parlem de la botiga i-Tunes, un dels elements que
marca el dinamisme i projecció dels nous temps, les dades ens diuen que els
Beatles han venut més de 10 milions de cançons individuals i 1,8 milions de
discos d'ençà que es van posar a la venta el novembre de 2010. Les xifres, com
totes, marejen.
S'han publicat milers i milers de llibres a tot el
món i en totes les llengües dedicats als Beatles. Però probablement cap hagi
pogut respondre a la pregunta clau de tota aquesta història. Perquè els Beatles
van aconseguir aquesta immensa popularitat?. Podriem donar-hi moltes voltes,
però potser la més senzilla seria dir que els Beatles van ser al lloc precís al
moment adequat. I evidentment afegir l'enorme talent musical i compositiu dels
seus membres, sobretot de la parella Lennon & McCartney, els Mozarts i
Beethovens del segle XX.
L'esclat musical i de vitalitat que va suposar
l'aparició dels Beatles va ser impressionant. La beatlemania (terme utiltzat
per primer cop pel diari Daily Mirror després de l'actuació dels Beatles
al programa Sunday Night At The London Palladium el 13 d'octubre de
1963, vist per més de 15 milions de persones, amb centenars de fans fora de
local amb crits i actituds esbojarrades) va convertir els Beatles en
personatges globals que ocupaven els espais noticiables de tot tipus de
mitjans. La seva vida era seguida al minut, les seves gires eren exercicis
d'histèria col·lectiva en els que la música era la part menys important: els
concerts, que no arribaven a la mitja hora, eren inaudibles i per als Beatles
es tractava d'una mena de presó de luxe que els portava de l'hotel a l'escenari
i fugida altre cop cap a l'hotel. Eren els temps de She Loves You, d'A
Hard Day's Night, de Help!.... Per a uns eren poc menys que déus, i
per a altres el diable amb quatre caps. El règim franquista els va
estigmatitzar a ells i a tot el jovent que els seguia (mentre que, per contra,
el terme ye-ye es va utilitzar per batejar una fornada de jugadors de l'equip
de futbol del règim) i el sistema soviètic (els extrems es toquen) els
considerava la mostra visible de la decadència d'occident. Un incident,
precisament, amb el dictador Marcos a les Filipines va posar punti final a
l'època als escenaris dels Beatles.
Finalitzada l'etapa de la carretera, els Beatles
van concentrar els seus esforços a treballar a l'estudi de gravació. La
discogràfica EMI va posar a la seva disposició l'estudi 2 d'Abbey Road les 24
hores del dia. A la capacitat i força compositiva de John Lennon i Paul
McCartney es va afegir la creativitat i l'habilitat per a donar forma musical a
allò que els Beatles tenien al cap per part de George Martin, productor i
autèntic cinquè beatle. George Harrison, alhora, també es reivindicava com a
brillant compositor i iniciava la seva immersió en la cultura i la música hindú
i incorporava en molts temes el sítar com instrument habitual.
L'any 1967 els Beatles editen el que és considerat
el millor disc de tota la història de la música: el Sergeant Pepper's Lonely
Hearts Club Band, prodigi creatiu mai igualat i guia musical per a futures
generacions. Ja la seva portada, amb un collage de l'artista pop Peter
Blake, basat en personatges famosos i no tant, traça la línia argumental
d'aquest disc, que establia el punt àlgid de la psicodèlia i, també, l'inici
del declivi de la dècada meravellosa dels seixanta. With A Little Help From
My Friends, A Day In The Life, o Lucy In The Sky With
Diamonds marquen la tonalitat del disc. Penny Lane i Strawberry
Fields Forever es publicarien en format single. Poc després encara tenen
temps de compondre l'himne oficial d'aquella era de pau i amor: All You Need
Is Love, inclós deprés a la banda sonora de la pel·lícula Yellow
Submarine, una altra fita creativa al món de l'animació.
El lent camí dels Beatles cap a la seva fi com a
grup està marcat tanmateix per discs que d'alguna manera els retornen als seus
inicis, amb temes senzills, basats en el rock and roll primigeni. El White
Album, doble elapè enregistrat gairebé com a treballs individuals de cada
un dels membres del grup inclou temes rock, balades que retornen a la
infància (com la meravellosa Julia
de John Lennon dedicada a la seva mare morta) i apunta alguns camins que la
música seguirà en poc temps com el rock dur (Helter Skelter o Revolution).
Aquests darrers anys, entre el 1968 i el 1970,
passen de pressa. Els darrers àlbums, Let It Be i Abbey Road (van
ser enregistrats en aquest ordre, tot i que publicats en ordre invers) marquen
el punt i final. El 10 d'abril de 1970 s'anuncia que Paul McCartney deixava els
Beatles. Era, en definitiva una mort lenta, anunciada d'ençà de la desaparició
del seu amic i manager Brian Epstein. També era la conseqüència de tants anys
de vida en comú, diària; de treball constant colze a colze; del seu
desenvolupament i maduresa personal; i sí, també de l'aparició d'altres
persones com la Yoko Ono i la Linda Eastman.
Malgrat tot, els Beatles continuen vius encara
avui dia. Els seus discos han estat permanentment reeditats, apareix molta de
la música que van deixar enregistrada i inèdita (la sèrie Anthology és
un exemple impressionant) i les novetats a l'univers beatle són constants. Per
citar les més recents: la reedició de tota la seva discografia oficial en
format vinil i remasteritzada i la reedició restaurada digitalment de la
pel·lícula Magical Mystery Tour. El col·leccionisme beatle està en auge
(el 13 de novembre la sala Sotheby's de Londres subhasta un orginal de Peter
Blake per al disc Sgt. Pepper's que s'espera recapti més de 100.000
euros), els grups de música beatle actuen arreu del món, hi ha blogs amb
actualitzacions diàries de les notíces referent al grup (en català www.indirecte.cat/beatlescat) i arreu del món s'organitzen festivals,
exposicions, concerts, etc. (a casa nostre en tenim un dels més importants, el Beatles
Weekeend que s'organitza cada estiu a L'Estartit). El món és ple de
beatlemaníacs en actiu...
Potser resulti agosarat (o no) dir que mai hi
haurà cap altre grup com els Beatles. De moment així ha estat i no sembla que
la cosa hagi de canviar. Però més enllà de qualsevulla consideració, dels
Beatles ens queda el més important, la seva música, les seves cançons. Triïn la
que més els agradi i gaudeixin.
Publicat al setmanari HORA NOVA, 31 de desembre de 2012