L'estiu
és temps de música. Amb el bon temps gaudim de les cançons,
assistim a concerts de tots tipus i estils, la vida es relaxa i convé
una banda sonora. Moltes coses han passat als estius de l'era rock.
S'ha celebrat concerts com el de Woodstock l'any 1969, que no va ser
l'únic, ni tant sols el primer, no us penseu (el Fantasy Fair &
Magic Mountain Music Festival es va celebrar l'estiu del 67; i aquí
tindriem la nostra versió festivalera amb les mítiques
peregrinacions a Canet o a Granollers, per al Festical Internacional
de Música Progressiva). Fins i tot un estiu, el de 1967, va ser
batejat com l'estiu de l'amor. Eren, efectivament temps de pau i
amor, de No a la guerra (caram!, la cosa encara continua; seguim
sense haver donat una oportunitat a la pau), de flors al cap, que
cantava l'Scott McKenzie, i de San Francisco convertida en capital de
l'imperi hippy.
Estiu
són els Beach Boys i els The Mamas & The Papas. I els Beatles,
editant l'A Hard Day's Night o estrenant la pel·lícula
Help! I Bob Dylan, actuant a Newport l'any 1965 i traçant un nou
camí en la música popular. I James Taylor, fraternal, cantant allò
de You've Got A Friend, número 1 de les llistes l'any 1971. I
els Ramones, un grup de Nova York (no tot ha de ser sol i platja)
actuant al mític CBGB amb el seu ritme més que accelerat. També un
estiu de l981 la cadena de televisió MTV iniciava les seves
emissions anunciant, ai!, que el video mataria l'estrella de la
ràdio. I, encara, un estiu de 1977 ens deixava el Rei del Rock
(així, amb majúscules, un respecte), l'Elvis Presley.
De tot
això volem tractar en aquest espai, de coses que han passat la la
història de la música durant l'estiu. Una mirada enrera no gens
nostàgica, ans divertida i fresca,... com l'estiu.
Ramon Moreno
Publicat al suplement ESTIU del DIARI DE GIRONA, 22 de juliol de 2013