La
rumba catalana es troba en un bon moment de forma. De fet, és un d’aquells estils
que ha estat sempre present de manera més o menys soterrada però que era allà, amb
els músics habituals defensant el moviment i amb puntuals incursions de les
noves generacions.
Han
estat, precisament, les noves generacions les que han donat una nova empenta a
la rumba. Grups com Gertrudis, La Troba Kung-Fú, Dijous Paella, La Pegatina o
La Troup, per citar-ne alguns exemple, l’han fet habitual entre les noves i
joves generacions, amb la seva proposta de fusió sense renegar de gairebé cap
estil. És una nova generació que no té massa complexos i que s’endinsa i
experimenta amb la rumba amb tota naturalitat. En una article publicat a la
revista SONS, Txarly Brown (activista rumber i president de Foment de la Rumba
Catalana) denunciava les dificultats de difusió que te el gènere a la majoria
de mitjans de comunicació i com la “majoria dels qui s’acosten al folk o a les
músiques d’arrel continuen ignorant l’origen de la rumba catalana, i molts
pensen que deixar-se atraure per ella els exclourà del món de la correcció
política i lingüística, que s’edifica sobre bandes sonores d’inspiració
angloamericana”.
+-+Cartell.jpg)
Precisament
FORCAT, Foment de la Rumba Catalana, naix el 2009 per a impulsar el moviment i
posar el necessari ordre històric a les seves notes. La seva activitat ha estat
incansable, amb activitats pedagògiques de tota mena com cursos, mostres,
publicació de partitures, jornades, tallers, etc; a banda de la creació de la
base de dades sobre la rumba catalana. Les seves darrers publicacions han estat
el llibre amb els Estàndards de la Rumba
Catalana,que recull partitures, lletres i informació musical, i la Guia de la Rumba Catalana 2011-2012 amb
tota la informació sobre el gènere a tall d’anuari informatiu i el llistat
acurat, en una mena de cens oficial, dels grups i músics que es dediquen a la
rumba. Tanmateix, una certa normalitat comença a obrir-se camí també en l’àmbit
de la literatura musical, amb sengles publicacions de la imprescindible
biografia de Peret (Peret. Biografia
íntima de la rumba catalana. Juan Puchades. Editorial Global Rhythm) i de
Siscu Carbonell (Sicus, 20 anys amb sabor
de rumba. Cinta S. Bellmunt. Cossetània Edicions).
Precisament
una visita a aquesta Guia editada per
FORCATens permet constatar les àmplies fronteres que de manera oficial es
marquen al gènere. A costat de la rumba més ortodoxa de Peret o Peret Reyes, hi
trobem els hereus de qui renovador i impulsor del gènere, Gato Pérez, amb els
Ai Ai Ai (derivats actualment cap a la rumba electrònica), Sabor de Gràcia (amb
les Estrelles de Gràcia com a grup d’homenatge al Gato), Pep Lladó i Sicus
Carbonell. Les noves fornades, com ja hem dit, provenen de grups de diferents
estils i fusionen sense complexos les bases rumberes amb el pop-rock, la cançó,
el folk, el reggae o la música brasilera.
La
rumba va passant etapes. Pere Pubill Calaf, Peret continua en actiu als seus 76
com a pare de l’invent i com a principal referent de la rumba catalana.
Curiosament, un dels grans referents continua essent un argentí, català
d’adopció, Xavier Patricio Pérez, conegut com a Gato Pérez, arribat, com ell
mateix va cantar, “en un barco transatlàntic des d’un continent austral” i que
posar els fonaments de la rumba moderna. La seva música continua present en molts
músics que hi van col·laborar i també en les joves bandes que segueixen l’estela
de la seva mirada ampla al món de la música. I és que, com deia el mateix Gato,
la rumba és filla de Cuba i un gitanet. Mestissatge pur.
Article publicat per Ramon Moreno al DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 10 de juny de 2012