La beatlemania torna als Estats Units. Cinquanta anys després
de l'arribada dels Beatles a terres americanes, el 7 de febrerde
1964, el món de la música reviu amb amb insòlit interès aquella
primera visita de John, Paul, George i Ringo a la conquesta del món.
El motiu de la visita era motivada per la participació dels Beatles
al famós programa de la CBS (que es va emetre entre els anys 1948 i
1971) The Ed Sullivan Show. Ed Sullivan havia coincidit a
l'aeroport Heathrow de Londres l'octubre de l'any anterior, quan els
Beatles arribaven procedents de Suècia. Els centenars de fans que es
van concentrar a l'aeroport per a rebre un grup de rock van
impressionar Sullivan, que es va posar en contacte amb Brian Epstein,
manager dels Beatles, per a programar tres actuacions a la televisió
americana.
Epstein volia aprofitar l'avinentesa per a efectuar el desembarcament
del grup als Estat Units, un cop la beatlemania havia esclatat
amb força al Regne Unit. Va aconseguir que Capitol Records, filial
americana d'EMI, publiqués i donés suport al single I Want To
Hold Your Hand. Fins aquell moment els americans no creien massa
en el grup i les cançons dels Beatles s'havien publicat en petits
segells independents. Però I Want To Hols Your Hand va
arribar a ser número 1 de les llistes americanes tant sols tres
setmanes després de la seva aparició i va desbocar la beatlemania
en terres americanes.
Efectivament, l'arribada del grup a l'aeroport JFK de Nova York va
ser apoteòsica. Fins a 5.000 fans cridaners esperaven l'arribada
dels Beatles, que va fer una surrealista roda de premsa davant 250
periodistes, mentre més de 100 policies s'encarregaven de la seva
seguretat i de l'ordre públic. Ringo Starr, com sempre fi i
sarcàstic, ho definiria perfectament: “Així que això són els
Estats Units. Sembla que estiguin tots bojos”. I és que, amb els
Beatles instal·lats a la planta dotzena del Plaza Hotel, la policia
va haver de muntar barricades per a encerclar l'hotel mentre feia
guardia nit i dia. El grup va ser requerit per tal que no
s'apropessin a les finestres per por que es muntés una revolta al
carrer. Mentre, Lennon i companyia anaven fent una entrevista
personalitzada rera una altra i miraven astorats les saques amb més
de 100.000 cartes que els fans els havien adreçat. La beatlemania va
arribar fins i tots a les classes dirigents: durant una recepció a
l'ambaixada britànica, una dona, ben armada amb unes tisores, va
aconseguir tallar un floc de cabells de Ringo, mentre els músics
eren encerclats a la recerca d'un preuat autògraf.
De fet, com dèiem, el motiu de la visita era participar al Show de
l'Ed Sullivan, que havia rebut 50.000 peticions d'entrades per a 728
seients disponibles. En total s'emetrien 3 actuacions dels Beatles al
programa de la CBS, una en directe el 9 de febrer des de Nova York;
una altra també en directe el dia 16 de febrer des de Florida; i una
darrera, enregistrada, el 23 de febrer. Aquella nit del 9 de febrer
els Beatles van aconseguir una audiència de73 milions d'espectadors
i, diuen les cròniques, l'índex de delinqüència va ser el més
baix dels darrers temps. En moltes comisaries del país no es va
denunciar ni un sol delicte.
Els Beatles tenien el món als seus peus. El mateix rei del rock,
Elvis Presley els va enviar un telegrama poc abans de començar el
programa saludant el grup que marcaria el ritme dels anys 60 (“Elvis
què més? Es va permetre preguntar sarcàsticament George Harrison
mentre el telegrama). La premsa, a favor o en contra, en va parlar
amb notícies a tota pàgina de portada: “La policia conté la
marea de la beatlemania”; “Aterridor, diuen experts infantils”.
Qui hauria de convertir-se en un escriptor de fama planetària, Tom
Wolfe escrivia al New York Herald Tribune un reportatge amb el seu
habitual estil detallista que iniciaria el camí del nou
periodisme... Però tot plegat era només un preludi del que havia de
passar l'estiu d'aquell mateix 1964 amb la gira dels Beatles per tot
el país,
Aquella visita no només va obrir les portes dels Estats Units als
Beatles, sinó també a un munt d'altres grups i músics britànics
en el que es va conèixer com la “invasió britànica”. També va
ajudar els mateixos americans a mirar el seu propi llegat musical, ja
que les influència de la majoria de grups anglesos, dels Beatles als
Rolling Stones, es trovaben de manera clara en la negritud musical i
en el rock primigeni.
Com no pot ser d'altra manera, aquest esdeveniment serà recordat amb
tots els honors als Estats Units. De moment, a nivell discogràfic
s'ha posat a la venta una caixa amb els 13 cd's de la discografia
americana del grup; diumenge passat Ringo Starr i Paul McCartney van
fer una aparició espectacular durant la gala de concessió dels
premis Grammy; un concert d'homenatge a grup amb músics com
Eurythmics, Alicia Keys, entre d'altres se celebrarà la mateixa nit
del 9 de febrer; documentals, portades de diaris i revistes..., de
nou els Estats Units als peus dels Beatles. I és que els Beatles
continuen sent un gran negoci musical i sentimental.
Ramon Moreno
Publicat al suplement DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 2 de febrer de 2014