Les
jaquetes que George Harrison i Ringo Starr van fer servir durant la
gravació de la pel·lícula Help! i
amb les que apreixen a la portada del disc, 138.000 €; una còpia
del disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band
signada pels cuatre Beatles, 210.000 €; un lot de 20 fotografies
inèdites de l'època de la beatlemania, amb els corresponents
negatius, 12.000 €; un piano Bechtein de 1907 amb el que John
Lennon i Paul McCartney van composar (en part) les cançons Help!
i Yesterday,
70.000 €. Aquests són només alguns dels objectes relacionats amb
els Beatles que han estat subhastats darrerament, en un sector, el
del col·leccionisme musical, que sembla no patir, o com a mínim
recuperar-se de la crisi ecònomica global.
Per a algú com el periodista musical Jordi Tardà, organitzador
durant molts anys de les fires del disc de Barcelona i Girona i Reus,
aquest tipus de subhastes juguen "un paper important, sens
dubte, per mantenir viva la mitomania del rock. Hi ha obres i
artistes que no tenen data de caducitat". I entre aquests
artistes de ben segur que els Beatles ocupen un espai destacat.
El fet és que dues importants subhastes estan previstes per a les
properes setmanes. La primera la celebrarà la casa Julien's
Auctions, especialitzada en el món de l'espectacle: "la casa de
subhastes de les estrelles" diu el lema d'aquesta empresa
ubicada a Beverly Hills, Califòrnia, que canalitza moltes de les
subhastes oficials del món del cinema, la televisió americana i la
música. Glamurosos noms com els de Marilyn Monroe, Cher, Barbara
Streisand o Greta Garbo comparteixen o han compartit catàleg amb
icones de la música com U2, Elvis Presley o, evidentment, els
Beatles.
La subhasta que se celebrarà els propers dies 16 i 17 de maig al
Hard Rock Cafe de Times Square, a Nova York, té com a element
estrella una guitarra propietat de George Harrison. Amb l'excusa del
50è aniversari de la primera aparició dels Beatles al programa de
televisió The Ed Sullivan Show, es posen a subhasta uns
quants lots de material beatlemaniac de màxim interès per als
col·leccionistes. Sens dubte, el més cridaner és la guitarra
Rickenbacker 425, de color blanc i negre, que George Harrison va
comprar per 400 dòlars al setembre de 1963 durant una visita que va
fer a la seva germana Louise, que vivia a Illinois, als Estats Units.
El preu estimat d'aquesta guitarra es situa entre 280.000 i 450.000
euros. Exorbitant? Potser. En tot cas es tracta d'una guitarra amb
una història confirmada: amb ella al coll, George Harrison va
aparèixer en diversos programes de televisió, la va tocar durant
els concerts a Suècia l'octubre de 1963 (en el que van ser els
primers concerts a l'extranger dels Beatles) i també amb aquesta
Rickenbacker George va enregistrar els temes I want tot hold your
hand i This boy. Com no pot ser d'altra manera, la
guitarra s'acompanya de dos certificats d'autenticitat, un d'ells de
la pròpia Olivia, la dona de George Harrison. Una altra de les peces
interessants d'aquesta subhasta és un exemplar del disc Beatles'65,
signat a la portada pels quatre beatles entre finals de 1964 i
principis de 1965. La raresa d'aquest exemplar es troba en el fet
que, generalment, els Beatles signaven els discos a la part del
darrere i que en aquella època, en plena beatlemania, era molt
difícil accedir als quatre membres del grup per a aconseguir un
autògraf conjunt. De fet, aquest exemplar és un dels dos únics
coneguts d'aquest disc amb la signatura de tota la banda. El seu preu
final pot passar dels 200.000 euros.
Però la subhasta que ha generat major espectativa és la que
presenta Sotheby's amb dibuixos i manuscrits de John Lennon. La
coneguda i prestigiosa casa londinenca (tot i que avui amb seus arreu
del món) que remunta els seu orígen al 1744, dedica entre subhastes
de pintura americana, ceràmica de Pablo Picasso, atles i mapes
antics, una subhasta monografica a John Lennon en la seva faceta
d'escriptor i dibuixant. Amb el títol de You might well ark's,
es presenta la major col·lecció de dibuxos i manuscrits originals
de Lennon, autògrafs i mecanografiats.
Els origens d'aquesta col·lecció es remunten als anys 1964 i 1965,
quan John Lennon publica els seus dos primers llibres, In His Own
Write i A Spaniard in the Works (hi ha una edició
conjunta d'aquests dos llibres editada l'any 2009 per l'editorial
barcelonina Global Rhythm en verió bilingüe anglès-castellà amb
el títol Por su propio cuento/ Un españolito en obras).
De sempre Lennon havia estat un dibuixant incansable, ninotaire
que aprofitava qualsevol tros de paper per a fer-hi un gargot o un
dibuix ridiculitzant algun dels seus professors. Fins i tot va crear
el seu propi còmic infantil, anomenat The Daily Howl, que
treballava amb més atenció que les classes a l'escola. Com
assenyala Philip Norman en la seva biografia Lennon (Anagrama,
Barcelona, 2009), es tractava d'un "periòdic en miniatura
escrit i il·lustrat a mà". Estava format per xafarderies de
l'escola, historietes, acudits i bromes diverses, tot molt cuidat i
treballat, com acostumaven a ser les feines de Lennon fora de
l'escola. Aquesta passió pel dibuix va fer que els seus professor el
dirigissin cap a la Liverpool School of Arts per a l'enseyament
secundari. Algun temps després, ja com a músic, Lennon
col·laboraria amb el diari musical de Liverpool Mersey Beat,
amb una col·lumna firmada amb el pseudònim de Beatcomber, amb
textes amb el mateix estil gamberro i juganer amb el llenguatge.
John Lennon: In His Own
Write. Els 50.000 exemplars de la primera edició del llibre es
van vendre el mateix dia de la seva publicació, el 23 de març de
1964, i les crítiques van ser apassionades, des del món de la
música fins a la premsa literària. El prestigiós Times
Litterary Supplement va dir que aquell libre, escrit per un
músic, "mereixia l'atenció de qualsevol persona que pateixi
per l'empobriment de la llengua anglesa i la imaginació britànica".
Als Estats Units, Tom Wolfe definiria Lennon com a "geni
salvatge" i "geni de les classes baixes".
Finalment, John Lennon va regalar els originals d'aquell primer
llibre al seu editor en agraïment per la seva col·laboració.
L'avui legendari editor Tom Maschler (creador del premi Booker i
editor en anglès de figures com Gabriel García Marquez o Pablo
Neruda) ha mantingut aquells originals en la seva propietat, fins que
el proper 4 de juny es posin a subhasta a Nova York formant part dels
89 lots d'un material que tant pot interessar als amants de l'art com
de la música i amb uns preus que van dels 500 als 70.000 dòlars
(entre 350 i 50.000 euros). Entre les peces més destacades hi figura
una guia turística satírica de Liverpool escrita a màquina i
corregida a mà pel mateix Lennon (de 12.000 a 15.000 dòlars), un
texte de nou pàgines parodiant Sherlok Holmes escrit l'any 1965
titulat The Singularge Experience of Miss Anne Duffield (amb
un preu estimat entre 50.000 i 70.000 dòlars) i el manuscrit del
poema The Fat Budgie (entre 25.000 i 35.000 dòlars).
Però
qui opta a aquestes peces? Jordi Tardà creu que "hi ha una mica
de tot. Des de col·leccionistes a inversionistes. Avui en dia
invertir en memorabilia continua essent rendible, sobretot en els
grans noms, en aquests que no caduquen mai". En efecte, a les
subhastes fetes a Catalunya durant les fires del disc els grans noms
tenien un pes específic. Però Tardà ho enfocava com "un ham
mediatic, res més. Si deies a la premsa que venia un expositor de
Canadà amb un material de col.leccionista de gran nivell no et
publicaven ni un trist breu. Quan deies que a la subhasta hi haurien
coses tan ridicules com cabell de Napoleó o roba interior de Madonna
aconseguies grans titulars. Tot plegat una fotesa perque la Fira del
Disc de Col.leccionista era per comprar discs de col.leccionista,
disfrutar de concerts, exposicions. La subhasta servia per
promocionar la fira. Un ham mediatic, res mes." Altres
col·leccionistes, però, no veuen tan clar aquestes espectaculars
subhastes. El conegut col·leccionista Josep Maria Francino,
posseïdor d'un dels arxius beatles més importants del món, i que
segueix el grup ja des d'abans concert del grup a Barcelona, al qual
va assistir, lamenta la mercantilització del llegat beatle: "el
tema subhastes sempre m'ha fet grima i m'ha semblat que comerciar amb
un tema que a mi em suggereix tot menys diners, és una manera de
devaluar-lo, per més diners que en treguin. No n'he fet mai cas i no
crec que n'hi faci mai, per més diners que tingués (que no és el
cas)".
En tot cas, el que és ben cert és que els Beatles contúen sent els
tops a nivell musical. Aquestes subhastes de material beatlemaniac ho
confirmen. Com sentencia Tardà, "els Beatles són els més
grans. Una banda irrepetible, històrica, que es transmet de
generació en generació. Continua viva malgrat tot. No tenen tampoc
data de caducitats. Els mes grans no la tenen."
Ramon Moreno
Publicat a la revista EL TEMPS, 6 de maig de 2014