Crònica dels concerts de Carles Benavent i el cubà Carlos Sarduy al Festival de Jazz de l'Estartit per al Diari de Girona. Podeu consultar la versió original AQUÍ.
 |
| Jazz Festival Estartit/ Martí Artalejo |
Enorme
exhibició de talent per a cloure la quarta
edició del Festival de Jazz de l’Estartit. La joventut de Carlos
Sarduy i l’experiència de Carles Benavent van confluir
a l’escenari de la Costa Brava per a
oferir un dels millor moments d’un festival que, d’altra banda, s’ha mogut en tot moment per la franja alta dels nivell de
qualitat.
El cubà trompetista Carlos Sarduy va ser l’encarregat l’obrir la vetllada doble amb la seva
fusió de jazz i música afrocubana. Sarduy és un nom reconegut a casa nostra, on
resideix, gràcies
sobretot a la seva participació musical a les bandes sonores de les pel·lícules de Fernando Trueba Chico y Rita i Pedro Almodóvar La piel que habito. També va ser especialment fructífera la seva col·laboració amb Ojos de Brujo, que a banda del
reconeixement d’un Premi
Grammy li va obrir les portes de la popularitat i el reconeixement.
Trompetista, però també hàbil percussionista, Sarduy va oferir tot un ventall de ritmes
amb una passió
encomanadissa que recordava les grans bandes mítiques de sons bebop i ritmes caribenys.
Els
encarregats de posar el punt i final a la nit van ser Carles Benavent i la seva
família musical. Poques vegades en un
escenari és podrà veure un nivell de qualitat,
intensitat i amor per la música com la nit de dissabte a l’Estartit. Benavent, acompanyat del seu trio (Roger Mas al
piano i Roger Blàvia a la
bateria), tenia com a convidats especials el saxo Jorge Pardo (a les mans de la
flauta travessera) i el trompetista Raynald Colom. A banda, Carles Benavent va
congregar l’esperit de
grans músics i amics, a manera d’homenatge i declaració de principis: el gran i enorme Jaco
Pastorius, de qui va recordar els trenta anys de la seva mort; Frederic Mompou
i, clar, Paco de Lucía i Camarón de la Isla, dels qui va ser, juntament
amb Jorge Pardo, col·laborador.
La cosa
doncs, es va moure en els ambients del jazz fusion més aflamencat amb portentoses
exhibicions instrumentals. El jazz era la frontera musical permeable que va
permetre incursions a d’altres
territoris propers, sempre sota l’atenta mirada del baix de Carles Benavent i l’ànima inquieta de Jorge Pardo voleiant
per l’escenari.
Un luxe i un
gaudi de concert, d’aquells
que confirmen que la música és esperit i màgia.
L’any vinent el Festival de Jazz de l’Estartit celebrarà el cinquè aniversari. Benavent, Sarduy i
companyia van certificar que el nivell està molt alt, però que l’Estartit és el referent del millor jazz a
nivell internacional.
Ramon Moreno
Publicat al DIARI DE GIRONA, 14 de juliol de 2017