Crònica de concert que obria el Festival de Jazz de l'Estartit d'aquest any, protagonitzat per King Solomon Hicks, per al Diari de Girona. Podeu llegir la versió web AQUÍ
 |
| Jazz Festival Estartit/ Martí Artalejo |
Inici
explosiu del Festival de Jazz de l’Estartit... a ritme de blues. King Solomon va ser l’encarregat obrir la 4a. edició del que ja s’ha convertit en el festival de jazz
de referència de la Costa Brava, i que portarà a l’escenari de l’Estartit noms destacats de l’escena internacional com Madeleine Pryroux, Kandance Springs,
MAP (Mezquida, Aurignac, Prats), Ray Gelato, Carlos Sarduy i el Carles Benavent
Trio (amb Jorge Pardo i Raunald Colom), en una barreja d’estils ja habitual en la línia del festival, però cosits tots ells pel patró de la qualitat i la coherència.
A l’Estartit Solomon Hicks va fer els seu
debut als escenaris catalans amb una potent exhibició de talent. Un talent innat que el va
portar a debutar amb tot just 13 anys a Harlem, amb la Cotton Club All-Stars
Band, amb qui enregistraria el seu primer disc l’any següent. A
partir d’aquell moment ha seguit una carrera
brillant, amb actuacions al mític Blue Note Jazz Club, autèntica catedral del jazz, i col·laboracions amb Tony Bennett i la B.B. King Blues Band, entre
moltes altres. L’any 2015
va publicar el seu segon disc (el primer en solitari) i amb tot just 22
anys és una de les grans promeses de la música negra. Tot un luxe, doncs, a l’escenari estartidenc.
Considerat l’hereu dels mítics Wes Montgomey i B.B. King,
Solomon es presentava a l’Estartit amb
la clara voluntat de fer passar una bona estona al públic. Decidit a empatitzar amb els
seguidors des del primer moment, amb el seu tarannà alegre i divertit, Solomon va portar
el concert a aquella permeable frontera que situa el blues a prop d’altres estils com el jazz o el rock
and roll primigeni. Ray Charles o Chuck Berry hi van tenir cabuda i fins i tot
una bluesera i estilitzada versió del «Hound Dog» d’Elvis
Presley (que demostra que quan el rock va obrir els ulls el blues era allà), així com temes d’altres dels seus herois musicals, interpretats de manera
elegant i precisa i requerint en tot moment la col·laboració del públic.
A l’escenari acompanyava King Solomon una
banda feta a la seva justa mida i d’un nivell extraordinari. Allà hi teníem Kirk
Yano al baix, conegut productor que ha
rebut alguns premis Grammy, i que ha treballat amb gent com Mariah Carey, Savoy
Brown o Miles Davis; Norman Paul Edwards Jr. que ha posat la seva bateria a
disposició de George
Benson, Stevie Wonder o John Scofield; i William Gorman, que amb el seu orgue
Hammond va ser el contrapunt de molts dels temes que marcava Solomon Hicks a la
guitarra.
I el final
de festa, apoteòsic, amb
Solomon convidant el públic a
ballar al davant l’escenari,
per a baixar tot seguit i acompanyar la gent amb un llarg solo de virtuosisme i
passió. Un gran regust de boca.
Ramon Moreno
Publicat al DIARI DE GIRONA, 16 de juliol de 2017