Joan Isaac: cançons d’una vida

 

El cantautor aplega una selecció de les seves cançons per celebrar els 50 anys de trajectòria

 


Al llarg de la seva trajectòria de més de 50 anys dedicat a l’ofici de cantautor, Joan Isaac (Esplugues de Llobregat, 1953) ha publicat una trentena de discos que contenen algunes de les més belles i intenses cançons de la música catalana. Va prendre el relleu de la cançó d’autor de l’època dels Setze Jutges, en el que es va batejar com a segona generació de cantautors catalans (amb Marina Rossell, Ramon Muntaner o Josep Tero, entre d’altres) i ha creat un univers propi de bellesa, reivindicació, lluita i poesia.

A Joan Isaac, 101 cançons el cantautor hi aplega una tria de les lletres de cançons seleccionades d’entre el seu ampli repertori, a través de les que manifesta les seves “vivències, inquietuds, anhels, pors, combats... “ sobre temes als quals ha cantat al llarg de la seva carrera musical. Ha agrupat els textos en capítols temàtics al voltant del temps, el mar, l’amistat, la solitud, la vida... que permeten resseguir una biografia plasmada en les seves cançons. Un Isaac, que es declara amant del silenci, “un faroner urbà altiu i superb que divisa la infinitud humana des del meu silenci expectant”, sense que això sigui contradictori, ans el contrari, amb ser una amant de la vida (“Gràcies vida, gràcies”), dels petits moments de plaer que ofereix la música, o la poesia d’aquella “pluja tardoral” que cantava definint-se.

A Joan Isaac hem de donar les gràcies per cançons com “A l’estació de França”, “Havana Dreamin’”, “Cançó per a Isabel”, “Per un petó, una carícia”; per les seves extraordinàries versions de temes del seu amic Luis Eduardo Aute (que deia que les seves cançons eren “poemes magistralment escrits”), o per temes de lluita i reivindicació com ”Però no em robareu la força”, “Records d’un vençut” o l’eterna “A Margalida”, que clou el llibre i que, d’alguna manera ha deixat de ser una mica seva per passar a ser de tots nosaltres.

El llibre dona veu també a un seguit d’amics, de companys de professió que l’han acompanyat en la seva trajectòria vital i que parlen de la seva amistat i la seva música, com, entre molts altres, Maria del Mar Bonet, el mateix Aute, Enric Hernàez, Roger Mas o Sílvia Comes.

El llibre, de bella factura, és un regal poètic i visual que s’acompanya de les il·lustracions de Gerard Sesé i fotografies que recorren la carrera d’Isaac i ofereix una mirada íntima a la seva personalitat i el seu univers i que firmen fotògrafs com Colita, Juan Miguel Morales o Francesc Fàbregues, entre d’altres.

“...però encara no he pogut / desfer una cinta negra dels meus ulls, / desfer una cinta fosca…”, clou Joan Isaac.

Joan Isaac, 101 cançons. Llibres del Segle. Girona, 2023. 316 pàgines. 25,00 €

(Publicat a LaRepublica.cat)

Entrevista a Pete Best: “La sessió de gravació de Love Me Do amb els Beatles va ser emocionant”

 

Pete Best (Madràs, Índia, 1941) va ser el primer bateria dels Beatles. Es va incorporar l’any 1960 al grup de John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Stuart Sutcliffe (llavors The Silver Beatles), com a bateria per a les seves estades a Hamburg. Era un dels bateries més reconeguts de Liverpool. Amb els Beatles va participar a la sessió de «Love Me Do», el primer single del grup, abans de ser substituït per Ringo Starr.

Pete Best serà el cap de cartell del festival Beatles Weekend de l’Estartit (Baix Empordà), una trobada dedicada exclusivament a la música del grup de Liverpool. Hem parlat amb ell d’aquest concert i de la seva trajectòria.

Quina sensació teniu pel concert de l'Estartit?

Tinc moltes ganes d’actuar a l'Estartit. El meu germà Roag té un lloc no gaire lluny d'allà i em diu que el públic de Catalunya és meravellós. Serà un plaer veure-ho personalment.

Com serà el teu concert al Beatles Weekend, què podrà escoltar el públic?

Escoltaran un autèntic concert de cançons dels Beatles. Un grapat de cançons que sovint tocava amb els Beatles durant la meva època 1960-1962. És Rock N Roll, és Lennon i McCartney, són cançons d'amor, és per a tothom.

Com està formada la vostra banda actualment?

El grup portem molt de temps junts, quatre de nosaltres portem 20 anys junts. John, el nostre nou guitarrista principal, només porta tres mesos amb nosaltres, però encaixa perfectament. Tots els nois són nascuts i crescuts a Liverpool.


A part dels concerts, també promocioneu el Casbah Coffee Club i els Apartaments. Quins són aquests projectes?

El Casbah Coffee Club és on realment va començar tot. La formació del grup va ser realment allà i molts fets importants pels Beatles van passar al Casbah. Vaig conèixer John, Paul i George allà, vaig conèixer Stuart Sutcliffe allà, vaig veure John, Paul i George actuar allà com a The Quarrymen. Va ser allà on em van veure actuar com a membre de The Blackjacks. Va ser allà on em van demanar que m'unís a The Silver Beatles, allà vam assajar per a Hamburg, va ser allà on vam actuar per primera vegada al Regne Unit com The Beatles. Podria seguir i seguir. Avui la Casbah està oberta com a atracció turística. Fans d'arreu del món venen a visitar-nos per conèixer com va començar realment tot.

El Casbah es troba a sota del que era la nostra casa familiar en una gran mansió victoriana. Actualment la casa s'està convertint en apartaments de vacances. Les Casbah Suites són temàtiques dels Beatles. Així que aviat no només podreu veure on va començar tot, sinó quedar-vos i dormir on es van quedar i van dormir els Beatles.

Són uns moments molt emocionants.

I també, el Museu dels Beatles amb el teu germà Roag...

No puc acceptar cap crèdit pel Liverpool Beatles Museum. Tot això va ser idea de Roag. Fa quaranta anys que afegeix objectes a la seva col·lecció de records dels Beatles i fa deu anys que buscava un espai per al museu. Finalment, va trobar l'edifici, va crear una associació de la qual formo part i va obrir el 2019. Realment és bastant increïble el que hi ha allà dins. I pensar que només és el 10% de la col·lecció! Realment és el museu dels Beatles més autèntic, únic i original del món i es troba al mateix a Mathew Street.

Què representa el Casbah en la història dels Beatles?

Francament, no Casbah, no Beatles. Així d'important és.

Hamburg també representa un moment important en la seva carrera. Allà va actuar i va gravar amb Tony Sheridan. Com recorda aquells moments?

Hamburg va ser emocionant. Treball dur, però emocionant. Va ser el nostre aprenentatge. És on vam aprendre a muntar un espectacle, on vam aprendre a jutjar un públic i entendre què volia escoltar i com atendre-ho. Les llargues hores d’actuació, vuit hores cada nit, ens van convertir en un grup a tenir en compte. Acompanyar Tony Sheridan en alguna de les nostres actuacions a Hamburg tenia molt sentit. Tots dos vam tenir un gran nombre de seguidors a Hamburg. Per tant, en comptes de competir entre nosaltres, vam unir forces. Junts vam gravar «My Bonnie» i «When The Saints», que van ser un altre trampolí per als Beatles.

Pete Best va ser etiquetat com un dels millors bateries de Liverpool, potser el millor...

Això és el que diu la gent, realment no em toca dir-ho, però sempre afalagada molt sentir això.


Com recordeu la sessió de gravació de
«Love Me Do»?

La sessió de gravació de «Love Me Do» a Abbey Road també va ser emocionant. Va ser un altre pas més per a nosaltres. Havíem signat un contracte al Regne Unit i n'esperàvem grans coses, cosa que, per descomptat, van fer. Malauradament, va ser un cop dur per a mi.

Haymans Green és el seu darrer enregistrament. Teniu previst publicar material nou?

Sí, Haymans Green va ser el meu últim llançament. Encara tenim quatre cançons enregistrades, però no mesclades, que s’havien de publicar en aquest disc, però ens vam quedar sense temps. I des d'aleshores he escrit i treballat moltes més cançons. Potser, potser publicarem un altre disc.

Com us sentiu actualment a l'escenari? Encara us sedueix tocar en directe?

M'encanta actuar en directe. A quin músic no li agrada! És la nostra compensació per tota la pràctica.

Quins són els seus projectes més immediats?

Actualment les Casbah Suites. Tenim un altre projecte preparat tot seguit, però haureu d'esperar. Encara és secret.

(Publicata a LaRepública.cat)