El cantautor extremeny Miguel Angel Gómez
Naharro s’ha destacat com un dels màxims defensors i estudiosos de la poesia
feta en les diferents llengües de l’estat espanyol. La seva darrera producció és un llibre-disc que
amb el nom de Gómez Naharro. Antología,
recull 23 poemes, amb la seva corresponent versió musicada. El subtítol del
llibre és ben explícit: Poesía vernácula musicalizada de la
Península Ibérica, i es presenta, doncs, com un repàs als 5 treballs
discogràfics que Gómez Naharro ha enregistrat en els seus 17 anys de carrera.
El
cantautor extremeny ha dedicat una bona part dels seus treballs discogràfics a
reivindicar el patrimoni literari de la península ibèrica. En destaquen
principalment les seves produccions Paseo hispanico (en el que
aplega poetes dels segles XII a XX, entre ells Ausiàs March), Canciones
Lusitanas (amb notables adaptacions de poemes de Fernando Pessoa) i,
recentment Canciones Guerrilleras, imprescindible recopilació de cançons
reivindicatives i de lluita de tots els temps, del Chant des Partisans a
Al
Vent de Raimon passant per A Galopar de Paco Ibañez i lletra de
Rafael Alberti.
A
Poesía vernácula musicalizada de la Península Ibérica, Gómez Naharro
aplega 21 temes publicats amb anterioritat en els seus discos més dos temes inèdits
discogràficament: Marinera en tierra, de l’extremeny Luengo Tarrero i el mític
tema de Hans Leip, Lili Marlen. Per a l’ocasió ha escollit el poema de Salvador
Espriu Catalunya: car sóc també
molt covard i salvatge/ i estimo, a més, amb un/ desesperat dolor/ aquesta meva
pobra/ bruta, trista, disortada pàtria (oportunament al llibre s’inclou
també, sense la seva versió musical, la rèplica a aquest poema de Pere Quart
Assaig de plagi a la taberna: Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase/ i estimo a més amb un/
irrevocable amor/ aquesta meva i nostra/ bastant neta, envejada, bonica pàtria.
La selecció catalana es completa amb el Cant de mort d’Ausiàs March, que
inclou instruments poc conegut fora de Catalunya com la gralla.
Francisco
de Quevedo, Luís de Góngora, Espronceda, Pessoa, i algunes cançons tradicionals
d’arreu, completen el volum a on destaca especialment el tema Durmil
a rucíu, cantat en mañegu, llengua que és parlada a la Vall del Jálama,
a Extremadura, per unes 6.000 persones aproximadament.
No
hi ha cap mena de dubte que Miguel Angel Gómez Naharro és un cantautor
compromès ideològicament i cultural, treballador incansable per la recuperació
de la tradició literària ibèrica, reivindicant la paraula i la guitarra com a
important eina de difusió i lluita. Assidu visitant de Catalunya ( a on va
exercir de professor de llengua i literatura) l’hem pogut veure també per
Girona, vinculat als premis LiberPress.
Ramon Moreno
Dominical Diari de Girona, 13 de febrer de 2011