1- Tot
veient el concert per la llibertat que es va celebrar al Camp Nou el
passat mes de juny em va venir al cap una reflexió sobre els músics
de casa nostra. En un festival en el que participaven músics de
diferents estils i de diferents procedències d'arreu dels Països
Catalans, a banda d'altres músics convidats (deixo fora els que no
hi van voler participar quan van descobrir, ai carai!, que el concert
reivindicava la llibertat del poble català i era també un cant a la
llibertat i la democràcia. Per cert, de ben segur que aviat veuren
algun d'aquests que es va esborrar amb l'argument que aquesta no era
la seva lluita, participant en qualsevol altre lluita d'algun poble
ben llunyà, sense rubor i omplint-se la boca de paraules
grandiloqüents) es va poder constatar amb tota nitidesa que el
nivell musical a Catalunya és realment extraordinari, de primer
nivell. No parlo només dels capdavanters, sinó també dels músics
acompanyants, tant clàssics com de música moderna, popular i
tradicional. Com a país, ens n'hauríem de sentir orgullosos i ho
hauriem de potenciar, en el ben entès que l'exèrcit de la cultura
que deia en Titot, no és només un element cultural, sinó que també
ho és social i econòmic. Si els Brams, la Dharma, en Jordi Molina i
un llar etcètera fossin angloxasons els seus serien noms de
referència indiscutible.
2-
Parlo precissament d'això amb un gran músic i millor persona.
Coincidim amb Nito Figueras al festival Beatles Weekend que se
celebra a l'Estartit. En Nito presenta el disc que juntament amb la
Monserrat Cristau han preparat amb versions dels Beatles. No són
adaptacions qualsevols. Des del respecte i la coneixença de la
música de Lennon i McCartney, en Nito i companyia han preparat un
disc de versions a l'alçada dels millors, amb arranjaments de jazz,
tocant la bossa nova, apropant-se al funky...
3-
Precisament el pìanista Nito Figueras i el saxofonista Pep Poblet
acaben de publicat el disc Versió Original, en el que
recreen, en el seu estil personal, alguns temes clàssics de totes
les èpoques i territoris. És el meu particular 'disc d'estiu',
infringint totes les normes dictades per Georgie Dann. Són temes
meravellosos, ben treballats, estimats i tocats amb passió. De fet,
el disc (amb un dvd d'acompanyament) està enregistrat en directe, i
és un espectacle que després de tres anys, Nito Figueras i Pep
Poblet encara passegen per escenaris d'arreu. Sopa de Cabra, Joan
Manuel Serrat, els Beatles, Stevie Wonder, els Ja T'Ho Diré...
Versions originals per a disfrutar-les de veritat.
4- La
revista Enderrock a celebrat els seus primers 20 anys. Ja té mèrit.
Per a tots aquells que es passen el dia criticant (d'aquí i d'allà,
no us penseu), 212 números parlant de música del país, feta aquí.
Sovint aquestes crítiques vénen d'altres sectors musicals que
pretenen que qualsevol cosa que funcioni a Catalunya a nivell musical
està subvencionada, és sectària i, per tant, menyspreable. La
realitat és que Enderrock ha fet les coses ben fetes, i, sobretot,
existeix perquè hi ha al país músics que treballen cada dia, amb
nivells de qualitat envejables i equiparables a molts dels grups de
llocs insospitats que ocupen portades i espai mental d'altres
publicacions i opinadors.
5-
L'Anuari de la Música del 2013 (que, per cert, publica el grup
Enderrock) és la plasmació en paper del desastre en el que viu
actualment l'escena musical. Les dades són esfereïdores i sobta
veure com encara sobreviu. No és que els poders polítics estiguin
d'esquena a la cultura, és que directament el govern del PP és
hostil i té la guerra declarada al món cultural. I aquí, més
aviat fa la sensació que CiU no sap què fer ni de què va aixó de
la cultura. Com queda demostrat a l'Anuari, en conceptes clars i
entenidors per a aquests polítics neo (perdó) liberals, que tot ho
enfoquen en termes monetaris, la cultura també és un ne-go-ci!!!
6- A
l'Anuari hi ha dades, moltes dades i articles de les principals veus
del panorama musical a casa nostra. Només una constatació: les
millors sales de concerts, els millors festivals, les millors
programacions es troben a les comarques gironines. A Figueres hi
tenim en Xavi Pascual, que amb l'Acústica (entre d'altres
iniciatives) demostra que és un dels programadors més fins de
Catalunya. I, encara, a Salt hi tenim la Mirona, a l'Estartit la sala
Mariscal.....
7- Per
acabar: passo l'estiu en companyia, entre d'altres, del llibre de Jon
Savage England's Dreaming: los Sex Pistols y el punk rock,
un assaig imprescindible sobre el fonòmen social i musical que va
ser el punk (a Anglaterra i els Estats Units) i un dels millors
llibres de literatura rock que s'han escrit mai.
Ramon Moreno
Publicat al setmanari HORA NOVA, 30 de juliol de 2013