Quan
l'agost del 1991 un grup llavors desconegut de nom Nirvana va
enregistrar el video que havia de servir de suport visual al que
seria el seu primer single amb una discogràfica important, pocs, ni
ells mateixos, podien arribar a imaginar la dimensió que adquirira
la seva música.
Smells
Like Teen Spirit, seria, en efecte, el primer èxit del grup de
Kurt Cobain, Dave Grohl i Chris Novoselic, i Nervermind un
disc que immediatament va passar a ocupar un lloc destacat a la
història de la música. Quanta gent no es va sentir automàticament
identificada amb aquell so brut i guitarrero que se'n va dir grunge,
i amb l'estètica deixada i volgudament marginal d'aquells musics de
Seattle, capital en aquells moments d'un determinat so independent
mercès a la discogràfica Sub Pop.!!
Tot
plegat tenia també alguns components ideològics: el desconcert de
la joventut, el poc futur aparent a les seves vides, l'inconformisme,
el nihilisme... Cobain va ser la imatge del pòster d'aquesta
generació, amb la seva aparença de desvalgut i torturat heroi del
rock que se sent incomodat amb la fama i les seves servituds. Una
deriva que, amb l'afegitó d'una relació poc sana amb les drogues,
acabarian desembocant en suicidi l'abril de 1994.
Musicalment,
els Nirvana van saccejar el panorama musical, adormit i estendaritzat
per una indústria musical que augmentava beneficis a base d'avorrir
el personal i tractar-lo d'idiota. Guitarres vogiroses, ritme marcat,
lletres punyents, i revolta permanent (per a una victòria
impossible), que enllaçaven directament amb el punk original i el
heavy més vigorós. Nervermind, amb temes com el ja esmentat
o Come As You Are i Lithium, continua mantenint la
frescor i espontaneïtat dels grans discos.
Ramon Moreno
Publicat al suplement ESTIU del DIARI DE GIRONA, 21 d'agost de 2013