dimarts, 3 de gener de 2017

LA PETJADA DE LEONARD COHEN

Article publicat al setmanari EL TEMPS, en motiu de la mort de Leonard Cohen. Acompanyava un text informatiu de Xavier Aliaga i el seu títol original va ser La petjada del cantautor-poeta en la història de la música.


La mort de Leonard Cohen aquest dijous a l'edat de 82 anys, ha causat un fort impacte al món de la música. Cohen acabava de publicar, feia poques setmanes, el seu cartozè àlbum d'estudi, You Weant It Darker, que havia rebut la màxima aclamació tant per part de la crítica musical com dels seus seguidors. Amb l'eco del Premi Nobel a Dylan, que alguns reivindicaven per al cantautor canadenc, s'apaga una de les veus més profundes i alhora íntimes de la història de la música.
 
Poeta o cantautor? O cantautor poeta? Segurament costaria remarcar quina faceta de Leonard Cohen destacaria per damunt de l’altre, cas que, evidentment, calgués establir-ne cap odre. O si no és que estiguéssim d’acord que tot cantautor és, realment, un poeta. Però en el cas de Cohen el cert és que abans de convertir-se en cantant d’èxit, ja existia un altre Leonard Cohen, poeta reconegut amb uns quants llibres a la maleta.

Les contradiccions també podrien ser una de les característiques que definirien l’entorn del poeta nascut a Montreal (Canadà) el 21 de setembre del 1934 de pares immigrants de l’est d’Europa: amb l’anglès com a llengua social en un entorn francòfon; jueu en una societat gens donada a les estrictes observances dels preceptes que practicava la seva família (ell mateix se’n mantindria al marge fins al punt que anys més tard s’apuntaria al budisme); esquerranós en una família burgesa; apàtrida per vocació, que als 18 anys deixa la casa familiar per instal·lar-se en un hotel, un de tants hotels que l’acollirien al llarg de la seva vida...

La poesia ha estat de tota la vida l’autèntica raó de ser de Leonard Cohen. De fet s’hi dedica amb passió després d’haver passat per la universitat per estudiar literatura i es converteix en un jove poeta amb un cert reconeixement en els entorns culturals de Montreal. A Nova York es relaciona amb l'univers folk de Greenwich Village i a finals de la dèca dels 60 decideix intensificar la seva relació amb la música, amb la seguretat que li donaria més recursos per a viure que la poesia, tot i que ja en aquell moment tenia 4 llibres de poemes i dues novel·les al sarró i un prestigi creixent al seu país. Les seves relacions amb l’entorn de Bob Dylan el porten als estudis de gravació amb un resultat profundament impactant quan es publica el seu primer disc Song Of Leonard Cohen.

Cert era que Leonard Cohen era un cantautor, però era diferent al que es veia per aquelles latituds. A diferència de la generació Dylan, Cohen no plantejava batalla política ni ideològica en les seves cançons ni pretenia canviar el món (com a mínim de manera manifesta i clara). Ell era poeta. I era el cantautor de la intimitat, els sentiments, l’amor, el desamor, el sexe.... Ell mateix diria que durant anys va observar una estricta dieta de vi, dones, música i religió, aspectes tots ells que marquen la seva figura musical i personal (a banda d’una elegància natural a l’hora de vestir, allunyada de la aparent deixadesa d’altres cantautors). Utilitzava la guitarra com poc abans havia utilitzat la ploma o la màquina d’escriure. Leonard Cohen admirava Federico García Lorca amb tots els seus components poètics però també polítics, en una relació que l’acompanyaria al llarg de tota la seva vida fins arribar a musicar poemes del granadí o batejar la seva filla amb el nom de Lorca. Leonard Cohen era.....diferent.

Leonard Cohen va tenir sempre una enorme influència en tota una generació jove, als anys 70, universitària, intel·lectualment preparada. Els concerts de Cohen es converteixen en rituals gairebé religiosos, amb una profunda comunió entre públic i cantant, que sense massa discursos ni pontificacions moralistes aconsegueix arribar al cor de la gent.

Leonar Cohen és autor d'una interminable llista de temes recordats, com Sisters Of Mercy (1967), Bird On the Wire (1969), Famous Blue Raincoat (1971), Chelsea Hotel #2 (1974), Hallelujah (1984, que té un fantàstica versió en català de Gerard Quintana), I'm Your Man (1988)... o la mítica Suzanne, sens dubte la cançó més immortal de Cohen i una de les més identificables de tota la història de la música. A Catalunya, Toti Soler interpretaria una sentida i apassionada versió l’any 1973 que ha romàs com una de les més destacades Suzannes mai editades arreu.

Leonard Cohen ha centrat la seva trajectòria en les cançons, sense oblidar però els seus puntuals i brillants retorns a la literatura, en forma de poesia o de narració poètica. A la dècada dels 80 ressorgirà i serà descobert per nous públics amb treballs molt més treballats i complerts musicalment, sense descuidar, això mai, la poètica, la sensualitat, la bellesa de les cançons. D’aquesta època són Lp’s com Various Positions (1985) o I’m Your Man (1988) que ajudaran a convertir Leonard Cohen en un dels artistes més homenatjats i versionats des de tots els punts de vista musicals, dels Pixies a REM, passant per Toti Soler o Enrique Morente fins als seus amics i companys de batalles Jackson Brown o John Cale. Les seves cançons han envellit bé precisament perquè han aconseguit superar els paràmetres del món folk-rock en què varen ser creades, i això explicaria l’admiració de tanta gent de procedències musicals ben diverses per la poesia de Cohen. Leonard Cohen va conquerir escenaris de tot el món amb la seva rugosa veu i una col·lecció de cançons que han contribuït a l’educació sentimental de generacions consecutives.

Ramon Moreno
Publicat a EL TEMPS, 15 de novembre de 2016