diumenge, 12 de febrer de 2017

LA CANÇÓ PROTESTA: ELS HIMNES QUE CANVIEN EL MÓN

Ressenya del llibre El cant de les primaveres lliures. La cançó protesta: els himnes que canvien el món, de Lluís Aragonés per a la secció Llibres del digital Directe!cat. Podeu llegir el text original AQUÍ


Ara que es debat sobre l'oportunitat i la conveniència del Premi Nobel de Literatura atorgat al cantautor Bob Dylan, tenim una bona excusa per a fer una ullada al món de la cançó protesta a través del llibre El cant de les primaveres lliures. La cançó protesta: himnes que canvien món, llarguíssim títol que ens vol oferir la dimensió d'un gènere que es mou, efectivament, entre la música i la poesia.

Qui més qui menys s'ha emocionat en sentir alguna cançó de Llach, Silvio Rodríguez, Raimon, Jacques Brel, Leonard Cohen o Bob Dylan. La línia que separa poesia de cançó es molt prima. Loquillo, un rocker, va versionar de manera esplèndida alguns poemes de Pablo Neruda, Octavio Paz o Jaime Gil de Biedma al seu treball de 1994 La vida por delante (inequívoc títol). És només un exemple agafat al vol. Per tant donem per superat el debat.

L'escriptor Lluís Aragonès fa una repàs a la història de la cançó protesta en aquest llibre, també de títol definitori. La cançó protesta és un "referent i companya de viatge dels moviments socials", i efectivament és inseparable dels moviments d'alliberament socials, polítics, econòmics i personals. Bessie Smith o Mahalia Jackson cantaven a la seva condició de negres i lluitaven per l'alliberament de raça i de gènere, com també molt abans ho havien fet els vells bluemen del Delta del Mississipí.

I Dylan, efectivament, va posar lletra i música (als seus inicis, molta més lletra que música, acompanyat exclusivament per la seva guitarra: "que levante la mano la guitarra", deia Silvio Rodríguez) a les lluites i revoltes dels anys 60. Els temps estaven canviant, cantava el bard de Minnesota, i els joves reclamaven els seu paper en la construcció de futur.

Al fil de la cançó protesta Aragonès ens proposa un viatge dels Estats Units a Sudamèrica per girar cap a Europa i Catalunya. Noms com Víctor Jara, Rodríguez i Pablo Milanés, o Jacques Brel, Georges Brassens i, encara Lluís Llach i Ovidi Montllor, entre molts altres, ocupen les pàgines d'un volum que es mou més en el camp de la sociologia i la història (i la literatura) que en la part més purament musical.

Per què, clar, hi ha cançó protesta perquè hi ha segregació racial, dictadures, desigualtats, ànsies de llibertat.... I és que l'autor no analitza només els cantants i les seves cançons sinó que els situa en el seu context: les lluites d'alliberament d'Amèrica llatina, la guerra del Vietnam, les revoltes juvenils dels anys 60 i 70, la dictadura franquista... fins avui dia, en què l'imperi del neoliberalisme més salvatges està comportant una involució a nivell de drets personals i col·lectiu, pels quals molta gent segueix lluitant i, sí, molta gent segueix cantant.

El cant de les primaveres lliures és un llibre de lectura amena i vital, i aprofitant les tecnologies actuals permet la interacció dels lectors a través del codi QR que enllaça amb algunes cançons i el permet interactuar mentre llegeix. A banda també s'inclouen caràtules de discos, lletres de cançons, fotografies, i sengles entrevistes a Fernando González Lucini, un dels estudiosos més importants de la cançó d'autor; i els cantautors Lluís Llach i Ismael Serrano, a banda d'un pròleg de Joan Reig.

Ramon Moreno
Publicat a DIRECTE!CAT, 23 d'octubre  de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada