Ressenya del llibre El cant de les primaveres lliures. La cançó protesta: els himnes que canvien el món, de Lluís Aragonés per a la secció Llibres del digital Directe!cat. Podeu llegir el text original AQUÍ.
Ara que es debat sobre
l'oportunitat i la conveniència del Premi Nobel de Literatura
atorgat al cantautor Bob Dylan, tenim una bona excusa per a fer una
ullada al món de la cançó protesta a través del llibre El cant
de les primaveres lliures. La cançó protesta: himnes que canvien
món, llarguíssim títol que ens vol oferir la dimensió d'un
gènere que es mou, efectivament, entre la música i la poesia.
L'escriptor Lluís
Aragonès fa una repàs a la història de la cançó protesta en
aquest llibre, també de títol definitori. La cançó protesta és
un "referent i companya de viatge dels moviments socials",
i efectivament és inseparable dels moviments d'alliberament socials,
polítics, econòmics i personals. Bessie Smith o Mahalia Jackson
cantaven a la seva condició de negres i lluitaven per l'alliberament
de raça i de gènere, com també molt abans ho havien fet els vells
bluemen del Delta del Mississipí.
I Dylan, efectivament, va
posar lletra i música (als seus inicis, molta més lletra que
música, acompanyat exclusivament per la seva guitarra: "que
levante la mano la guitarra", deia Silvio Rodríguez) a les
lluites i revoltes dels anys 60. Els temps estaven canviant, cantava
el bard de Minnesota, i els joves reclamaven els seu paper en la
construcció de futur.
Al fil de la cançó
protesta Aragonès ens proposa un viatge dels Estats Units a
Sudamèrica per girar cap a Europa i Catalunya. Noms com Víctor
Jara, Rodríguez i Pablo Milanés, o Jacques Brel, Georges Brassens
i, encara Lluís Llach i Ovidi Montllor, entre molts altres, ocupen
les pàgines d'un volum que es mou més en el camp de la sociologia i
la història (i la literatura) que en la part més purament musical.
Per què, clar, hi ha
cançó protesta perquè hi ha segregació racial, dictadures,
desigualtats, ànsies de llibertat.... I és que l'autor no analitza
només els cantants i les seves cançons sinó que els situa en el
seu context: les lluites d'alliberament d'Amèrica llatina, la guerra
del Vietnam, les revoltes juvenils dels anys 60 i 70, la dictadura
franquista... fins avui dia, en què l'imperi del neoliberalisme més
salvatges està comportant una involució a nivell de drets personals
i col·lectiu, pels quals molta gent segueix lluitant i, sí, molta
gent segueix cantant.
El cant de les
primaveres lliures és un llibre de lectura amena i vital, i
aprofitant les tecnologies actuals permet la interacció dels lectors
a través del codi QR que enllaça amb algunes cançons i el permet
interactuar mentre llegeix. A banda també s'inclouen caràtules de
discos, lletres de cançons, fotografies, i sengles entrevistes a
Fernando González Lucini, un dels estudiosos més importants de la
cançó d'autor; i els cantautors Lluís Llach i Ismael Serrano, a
banda d'un pròleg de Joan Reig.
Ramon Moreno
Publicat a DIRECTE!CAT, 23 d'octubre de 2016