CARLES BENAVENT I CARLOS SARDUY

Crònica dels concerts de Carles Benavent i el cubà Carlos Sarduy al Festival de Jazz de l'Estartit per al Diari de Girona. Podeu consultar la versió original AQUÍ


Jazz Festival Estartit/ Martí Artalejo

Enorme exhibició de talent per a cloure la quarta edició del Festival de Jazz de lEstartit. La joventut de Carlos Sarduy i lexperiència de Carles Benavent van confluir a lescenari de la Costa Brava per a oferir un dels millor moments dun festival que, daltra banda, sha mogut en tot moment per la franja alta dels nivell de qualitat.

El cubà trompetista Carlos Sarduy va ser lencarregat lobrir la vetllada doble amb la seva fusió de jazz i música afrocubana. Sarduy és un nom reconegut a casa nostra, on resideix, gràcies sobretot a la seva participació musical a les bandes sonores de les pel·lícules de Fernando Trueba Chico y Rita i Pedro Almodóvar La piel que habito. També va ser especialment fructífera la seva col·laboració amb Ojos de Brujo, que a banda del reconeixement dun Premi Grammy li va obrir les portes de la popularitat i el reconeixement. Trompetista, però també hàbil percussionista, Sarduy va oferir tot un ventall de ritmes amb una passió encomanadissa que recordava les grans bandes mítiques de sons bebop i ritmes caribenys.

Els encarregats de posar el punt i final a la nit van ser Carles Benavent i la seva família musical. Poques vegades en un escenari és podrà veure un nivell de qualitat, intensitat i amor per la música com la nit de dissabte a lEstartit. Benavent, acompanyat del seu trio (Roger Mas al piano i Roger Blàvia a la bateria), tenia com a convidats especials el saxo Jorge Pardo (a les mans de la flauta travessera) i el trompetista Raynald Colom. A banda, Carles Benavent va congregar lesperit de grans músics i amics, a manera dhomenatge i declaració de principis: el gran i enorme Jaco Pastorius, de qui va recordar els trenta anys de la seva mort; Frederic Mompou i, clar, Paco de Lucía i Camarón de la Isla, dels qui va ser, juntament amb Jorge Pardo, col·laborador.

La cosa doncs, es va moure en els ambients del jazz fusion més aflamencat amb portentoses exhibicions instrumentals. El jazz era la frontera musical permeable que va permetre incursions a daltres territoris propers, sempre sota latenta mirada del baix de Carles Benavent i l’ànima inquieta de Jorge Pardo voleiant per lescenari.

Un luxe i un gaudi de concert, daquells que confirmen que la música és esperit i màgia.

Lany vinent el Festival de Jazz de lEstartit celebrarà el cinquè aniversari. Benavent, Sarduy i companyia van certificar que el nivell està molt alt, però que lEstartit és el referent del millor jazz a nivell internacional.



Ramon Moreno
Publicat al DIARI DE GIRONA, 14 de juliol de 2017