El Mariscal de l'Estartit, 40 anys d'història i 7.000 actuacions
En prop de 40 anys d'història la sala Mariscal de l'Estartit ha acollit
gairebé 7000 actuacions. És un dels locals més històrics d'Europa. Al seu
escenari hi han debutat grups novells i també hi han actuat llegendes de la
música d'aquí i d'allà.
Set-mil concerts i com si res. Llorenç Massaguer transmet entusiasme quan
parla dels propers concerts que té programats al seu local. Han passat els anys
i la sala Mariscal de l'Estartit, es manté com la punta de llança de la
programació de música en viu del país i, amb el pas dels anys ha esdevingut una
de les sales ‒potser la principal‒ més antigues a tota Europa amb
una programació regular de música en directe.
CIAM-AJN
La història del Mariscal s'inicia un estiu de 1979, quan Llorenç Massaguer
va aprofitar uns terrenys familiars per a obrir un local musical. No havia de
ser una discoteca, tant de moda en aquells temps, amb música de ball a la
manera Travolta; Massaguer s'ho va plantejar com un local a l'estil anglosaxó i
com alguns que hi havia a Barcelona, com el mític Zeleste del carrer
Argenteria, orientat a les actuacions en directe. La música que hi sonaria
seria la que a ell li agrada, rock amb tocs progressius com el de Pink Floyd,
Genesis, Alan Parsons o Jethro Tull i la que arribava de l'altre costat de
l'oceà.
El nom triat per al nou local va ser CIAM-AJN, que en esperanto volia dir «en
qualsevol moment» , tot i que aviat seria conegut com a Enciam. Llorenç
Massaguer el recorda com un «local pirata», decorat amb xarxes de pescar,
canyes, cairats i molta fusta i el terra de tova. No hi havia escenari i
l'equip de so era rudimentari, així que els músics tocaven pràcticament entre
el públic. El primer concert va ser una jamm session amb uns amics i el
segon que s'hi va programar va tenir com a protagonista el guitarrista Max
Sunyer amb el seu grup Hot Bambú.
De Rainbow a Mariscal
La primera gran transformació del local es va produir el 1984, quan es
converteix en el club Rainbow. Eren els temps del punk i el heavy i el que més
tard seria conegut com a rock català entonava els primers compassos. De fet,
alguns dels que més tard formarien part de grups importants dels país, eren
assidus clients del local.
Amb la voluntat d'ampliar el màxim el tipus de clientela i de música a
oferir, el Rainbow passa a ser la sala Mariscal (una mena de traducció catalana
de Marshall o Sheriff), amb una decoració més rústica o country
a l'estil dels petits locals americans. Un escenari i un equip de so
professional presideixen el local, que es decora amb vitrines amb elements de
memorabilia musical que fan les delícies de qualsevol assidu a les fires de
col·leccionista que organitzava l'enyorat Jordi Tardà.
La sala Mariscal no només va viure tot el procés de gènesi i consolidació
del rock cantat en català, sinó que en va ser actiu protagonista. Pel seu
escenari hi ha passat tothom, de Sopa de Cabra a Lax'N'Busto, de Pep Sala a
Kitch, d'Ai, Ai, Ai a Glaucs, i un llarguíssim etcètera de grups coneguts i
d'altres que al seu escenari han trobat una primera oportunitat d'actuar davant
del públic de manera professional.
El Mariscal ha gaudit de sempre de la fama de ser un lloc on escoltar bona
música rock. Als coneixements musicals de Llorenç Massaguer s'hi afegien els contactes
que li subministraven bon material, com els soldats de la base Loran que li
portaven els discos i vídeos directament dels Estats Units...i caixes de
cervesa Budweiser, llavors desconeguda a les nostres contrades. El Mariscal ha
mantingut la cultura del directe, en uns moments en què la música en viu no
gaudeix de bones perspectives. Per a molts grups el futur començarà a
l'escenari (recentment remodelat) de la Sala Mariscal i el futur imaginat de
Llorenç Massaguer seria l'eternament previst Museu del Rock que aixoplugui la
seva col·lecció de més de 50.000 peces.
La importància de la Sala Mariscal es palesa a través dels noms dels grups
i músics que han ocupat el seu escenari. Nomes d'aquí i d'allà que l'han
convertit en un lloc de culte. Al llarg dels seus 37 anys d'història, prop de
7000 grups hi han actuat: de l'Estartit (Fatweiser) i Torroella (Cau de Duc,
Poquetecreck, Terratrèmol, Matats); d'arreu de les comarques (Club Moriarty,
Swing Set, Komando Moriles); de Catalunya, de l'explosió de rock català
(Copacabana, precursors dels Sopa, Ja T'Ho Diré, Pep Sala), i els més actuals
(Els Amics de les Arts, Mishima, en molts casos abans de ser coneguts); i
músics de gairebé tots els continents (Estats Units, Mèxic, Argentina, França,
Austràlia, Senegal). El llistat seria infinit: Amaral, M-Clan, Los Burros
(precursors de El Último de la Fila,), Atila, Mike Kennedy de Los Bravos, Quico
Pi de la Serra, Pau Riba, Doctor Explosion, California Guitar Trio, Kim
Simmonds de Savoy Brown, Sabino Méndez, Obús, Nils Lofgren, guitarrista de
Bruce Springsteen, Jerry Marotta, bateria de Paul McCartney i Peter Gabriel,
Demian Bell, guitarrista de Van Morrison, Herman Brood i Nina Hagen. Al
Mariscal s'hi han gravat discos en directe i vídeo-clips, un milionari rus hi
va fer una festa privada i fins i tot va ser l'escenari d'un sèrie d'èxit de la
televisió belga.
Ramon Moreno
(Versió ampliada de l'article publicat a Revista de Girona, núm 300, gener-febrer 2017)