Més de quatre anys de
treball en un disc demostren no només una preocupació (pausada això sí) per
l’excel·lència, sinó també una fe cega en el treball que s’està parint i
segurament una autonomia del propi disc, que cobra vida pròpia i va evolucionant de manera
autònoma. El resultat de tot plegat és
“Un mar de confetti” el primer disc del músic i productor saltenc Lluís Costa,
un treball molt personal i, en tot cas, d’una altíssima qualitat musical que es
reflecteix en les seves 11 composicions.
“Un
mar de confetti” va néixer i s’ha desenvolupat enterament a l’estudi de
gravació. “Aquest és un disc fet a l’estudi”, diu Lluís Costa. “Tot va sorgir
de petites idees que tenia al cap, que s’han anat desenvolupant a l’estudi a
mida que anava avançant la tecnologia”. La idea era fer un disc espontani, “res
pensat. Endollar i gravar i si ens agradava bé i si no tirava per un altre
camí”. Tanta espontaneïtat va portar , per exemple a incorporar el so d’un
camió formigonera enregistrar al carrer i incorporar-lo a la cançó “Guadix”.
Els músics que l’han acompanyat en el projecte han estat també abundants i
diversos i són canviants a cada tema, gent que ha anat coneixent al llarg dels
anys o amb els que ha anat col·laborant en el seu estudi de gravació amb
produccions diverses, com Nacho Lesko (“amb qui ens vam conèixer en una
producció flamenca a l’estudi i a més d’amics ha acabat posant un acordió al
disc”) i gent de llarga trajectòria musical com el pianista Nito Figueres o el percussionista
Enric Canada.
Es
podria definir el disc com a conceptual (en uns temps, per cert, que la paraula
està en absolut desús al món de la música) ja que els 11 temes tenen una
evident unitat, amb el mar mediterrani com a nexe d’unió, tot i que Costa precisa
que “no es confongui amb música mediterrània tradicional, això és una qüestió
d’ànima i no instrumental”. Seria la narració d’una història d’amor que
transcorre al llarg de la Costa Brava en un sol dia del matí al vespre. En tot
cas al disc, com al mateix Mediterrani, hi conflueixen una gran quantitat
d’influències i estils, articulades al voltant de la guitarra de Lluís Costa.
És un disc melòdic i ambiental, amb tocs flamencs, de jazz-rock... bàsicament
instrumental, però amb incorporacions de veus com a instruments i algun tema
cantat, com la cançó que dóna nom al disc o “Al mar”.
“Un
mar de confetti” està signat com a “Costa 59”. “Vaig voler triar un nom que fos
també universal com la música, que pogués estar obert a molts interpretacions.
Costa 59 poden ser moltes coses: una galaxia, un xiriguito, una illa, una
estació espacial...”. El resultat de tot
plegat és un disc alegre i optimista, fet sense pressions i amb molta
dedicació, musicalment molt treballat, personal i, per tant, diferent al que Lluís
Costa ha fet musicalment a grups com Kitsch o Barri Baix o acompanyant Adrià
Puntí o Maria del Mar Bonet. Un disc que anima, en definitiva, a l’arribada del
bon temps mediterrani.
Ramon Moreno
Ramon Moreno
Dominical Diari de Girona, 21 de febrer de 2010