Probablement
no seria gens agosarat afirmar que la mort, el passat 18 de juny, de Clarence
Clemons, saxofonista de la E Street Band genera un buit al món musical de Bruce
Springsteen. En tant que membre del grup que va donar cobertura musical a la
majoria de discos i actuacions en directe del Boss, Clemons va contribuir
decisivament al potent so que el caracteritza com a una de les icones més pures
de la música rock.
Bruce
Springsteen sempre ha dit que la seva relació amb Clarence Clemons es fonamentava
sobre un amor a primera vista i una absoluta compenetració i entesa musical i
damunt l’escenari, des que es van conèixer el setembre de 1972 i Clemons
s’unís, poc després, a la mítica E Street Band. Ambdós compartien una passió
desbocada per la música rock i els sons negres. Clarence Clemens (nascut a
Virginia l’any 1942) havia begut de la música gospel a l’església a on el seu
pare exercia de predicador. Del gospel passa a la músic soul i el rock negre
primigeni: King Curtis (també saxofonista), Otis Reding, els segells Stax i
Atlantic, James Brown.... La música va guanyar la partida al futbol americà, al
que s’hi dedica de jovenet, amb serioses possibilitats d’esdevenir professional
gràcies a un físic impressionant.
Com
a membre actiu de la E Street Band, participa a l’enregistrament del primer
disc de Bruce Springsteeen, ‘Greeting From Asbury Park N.J.’ l’any 1973, amb el
que Springsteen va modelant la seva figura musical, que assolirà una primera
cimera creativa amb l’imprescindible i vital ‘Born To Run’, l’any 1975. Amb
aquest disc, el Boss presenta la seva candidatura a liderar el món del rock,
amb una proposta contundent de poesia urbana a la manera de Bob Dylan, amb un
impactant mur de so (inspirat en Phil Spector) netament rock amb arrels negres.
La fraternal relació entre Clemons i Springsteen i la important contribució del
saxofonista al so del Boss es palesen amb la presència de Clemons a la
recordada portada d’aquell ‘Born To Run’. A banda, clar, de l’explícita
referència al moment que “the Big Man joined the band” (Big Man s’afegeix al
grup) al tema ‘Tenth Avenue Freeze-Out’.
La
força musical de Clarence Clemons es manifestava en els directes de la banda,
llargs i intensos, amb una important presència del saxofonista, estimat i
respectat pel públic, que el considerava un apèndix musical d’Springsteen.
Clemons era sempre el darrer membre de la banda a ser presentat i el Boss ho
feia amb grans mostres d’admiració: “el rei del món”, “l’amo de l’univers”, “el
secretari de la germandat”, “Mr. Hollywood en persona” o “l’home més gran del
món”, eren algunes de les frases que dedicava al seu amic, entre intenses
ovacions de la concurrència.
A ‘Born
To Run’ el van succeir un bon grapat de discos importants. També en àlbums amb
un so més cru com ‘Darkness On The Edge Of Town’, publicat tres anys més tard,
el saxofonista va deixar el seu segell particular en temes com ‘The Promised
Land’. Igualment és impossible imaginar d’altres clàssics dels repertori
d’Springsteen com ‘Hungry Heart’ o ‘Sherry Darling’ sense els solos de Big Man,
que van dotar la banda del Boss del seu so tan característic.
Com
a músic en solitari, en paral·lel a la E Street Band, Clarence Clemons va
publicar sis discos basats en la música soul i funk i va crear el seu propi
grup per a divertir-se a l’escenari, The Temple Of Soul. També va fer d’actor
ocasional en algunes pel·lícules com ‘New York, New York’ de Martin Scorsese i ‘Blues
Brothers 2000’, entre d’altres.
Bruce
Springsteen va expressar la seva “profunda tristesa” per la mort del seu “gran
amic”. “Estimava el saxo, els nostres fans i ho donava tot cada nit que
trepitjava un escenari”.
Article publicat per Ramon Moreno al DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 26 de juny de 2011