De ben segur que la idea ha rondat pel cap dels
seguidors dels Beatles i de més d’un fan de la música en general: que hagués
passat si John Lennon no hagués estat assassinat aquella nit de desembre de
1980? Lennon acabava de publicar el seu
disc de retorn després de 5 anys de
silenci voluntari i rigorós. Double
Fantasy havia tingut una bona acollida per part de la premsa especialitzada
i, evidentment, per part dels seus seguidors. Eren catorze temes (la meitat de
Yoko Ono) que havia enregistrat al llarg de l’estiu d’aquell any als estudis
Hit Factory de Nova York sota la producció de Jack Douglas. (Just Like) Starting Over, el primer
senzill del disc, havia arribar de manera immediata als primers llocs de les
llistes angleses i americanes, i Woman,
Watching The Wheels i Beautiful Boy confirmaven que John
Lennon no havia perdut els pols a l’hora de composar cançons, i iniciava el
retorn amb un disc madur i reflexiu, a l’alçada de qualsevol dels seus millors
treballs de l’època post-beatle.
La dissort va voler que un boig de nom Mark David
Chapman disparés 5 trets sobre John Lennon. Eren les 22.52 hores del dia 8 de
desembre de 1980, i el mite moria pocs minuts després a la sala d’urgències de
l’hospital. Però la història podria haver ocorregut d’una altra manera...
Aquest és el punt de partida de la novel·la El sueño ha terminado de Juan Manuel
Escrihuela (Quarentena Ediciones). Aquella nit de desembre, Lennon se’n va
adormir esgotat per un llarg dia de treball a l’estudi de gravació. La vida del
músic segueix amb normalitat, amb el seu nou disc triomfant a les llistes
d’èxits i la represa de les relacions amb la resta de membres dels Beatles, amb
els que planteja un nou disc de retorn de la banda de cors solitaris més gran
de la història de la música i una gira de concerts tot seguit, somni impossible
de milions de seguidors dels Beatles a deu anys de la seva separació.
Tot i que aquesta és la primera novel·la del
barceloní Juan Manuel Excrihuela, l’autor té una llarga trajectòria al món de
la crítica i la historiografia musical, amb estudis sobre els mateixos Beatles,
David Bowie, T-Rex o els Eagles, entre molts altres. Aquest coneixement íntim
del món de la música porta Escrihuela a descriure amb cura i detall les
(imaginàries) sessions de gravació dels nous temes dels Beatles o la reticència
de Yoko Ono a obrir un nou capítol a la història del grup., així com d’altres aspectes
que sorgeixen de la veritable història com la relació de Mark David Chapman amb
el llibre de J.D. Salinger El guardià en
el camp de sègol.
Evidentment, El
sueño ha terminado és un exercici de ficció en un món, el del rock, en el
que no són abundoses les obres narratives. Probablement perquè l’atzarosa vida
de molts ídols musicals tingui més a veure amb la ficció que amb una realitat propera
a la majoria de la gent.
Amb molta imaginació, dosi controlades d’intriga i
humor i una bona documentació històrica, Juan Manuel Escrihuela ha bastit una
història que es llegeix d’una tirada al voltant d’un somni que molts haguessin
volgut real. Però els somnis, clar, somnis són.
Article publicat per Ramon Moreno al DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 9 d'octubre de 2011