Intentar explicar l’aportació femenina a
la història de la música no és una tasca fàcil. El rock, el jazz, el blues...
són territoris marcadament masculins en els que el paper de les dones ha estat,
però, important i fonamental. Toni Castarnado s’ha proposat documentar aquesta
aportació al llibre “Mujer y música. 144 discos que avalan esta relación” amb
una anàlisi de 144 discos de tots els estils, èpoques i geografies: del blues a
l’electrònica; dels anys 40 a avui dia; de l’ Amèrica negra fins a Laponia.
Evidentment,
com en tot llibre que comporti un llistat de títols, el més difícil és la tria.
Deixats de banda de moment (s’inclouran en un nou volum) els grups amb cantant
femenina (com els Blondie o els Pretenders) la tria de 144 discos ordenats
alfabèticament inclou referències òbvies, d’aquelles que a qualsevol persona li
venen al cap de manera immediata, amb d’altres contribucions no tant evidents i
que a molts lectors li poden permetre eixamplar horitzons musicals. Però no es
tracta solament de fer un llistat de discos i d’explicar-ne alguna
característica més o menys definitòria, sinó que “Mujer y música” és també una
història de la música des de la vessant femenina, a través de la qual es pot
resseguir el paper i les dificultats de dives com Billie Hollyday, dona i
negra, en un món d’homes i una societat racista o l’explosió psicodèlica de
vitalitat dels anys 60 amb l’autodestructiva vida de Janis Joplin, fins arribar
a una certa “normalitat” a la dècada dels 90 amb noms com Anni de Franco, Tori
Amos o Björk que van aportar una
interessant dosi d’innovació i frescor al món del rock.
Al
llibre es palesa, certament, el domini anglosaxó de la música, però Toni
Castarnado ens apropa altres latituds sonores com el Brasil d’Astrud Gilberto,
la Suècia de Frida Hyvonen, la Itàlia de Carmen Consoli o la ‘reina del latin
soul’ Lupe Victoria Yolí Raymond, coneguda com La Lupe, d’origen cubà però
exiliada als Estats Units. Una prova més que la música, en cap cas, coneix de
fronteres físiques ni sonores.
Si
bé el llibre és de lectura obligatòria per a amants de la música, profans o més
vocacionals, una de les parts més interessants del llibre és el pròleg que ha
escrit de manera expressa una de les més històriques cantautores, com és Rickie
Lee Jones, un texte punyent, personal i gent convencional. Igualment destacable
és el seu apartat gràfic, amb abundants imatges que donen valor afegit a les
prop de 250 pàgines d’informació i anàlisi.
“Mujer
y música. 144 discos que avalan esta relación” és la primera referència de la
nova editorial “66rpm Edicions” nascuda per iniciativa d’Alfred Crespo,
codirector de la històrica revista musical Ruta 66. Sens dubte, les editorials
de llibres musicals no només viuen un moment dolç sinó que certifiquen,
tanmateix, l’alt nivell de la crítica especialitzada a casa nostra.
Article publicat per Ramon Moreno al DOMINICAL del DIARI DE GIRONA, 17 d'abril de 2011