Després de 50 anys de
vida professional Miquel Ríos ha decidit posar fi a la seva trajectòria musical
damunt dels escenaris i ho fa, com no podia ser d’altre manera per a qui ha
estat uns dels grans monstres del directe del rock espanyol amb una llarga gira
que ha d’acabar l’any vinent.
Molt
ha plogut des que un jove de 16 anys es presentà a un concurs de joves talents
a Radio Granada l’any 1960. El rock ja l’havia impactat i els seus referents ja
eren Elvis Presley i els Shadows, i per a l’ocasió ves escollir una versió (en
espanyol, clar) de Little Richards, “La Plaga”. Un contracte amb la
discogràfica Phillips el portaria a Madrid i a guanyar-se les garrofes una a
una, en una gran ciutat extranya per a un noi de províncies. Tot i que és batejat com a Mike Ríos, el Rei
del Twist, per preteses raons comercial, la cançó melòdica li queda lluny. Són
els temps de les ‘matinals’ al Price i de nits més rockeres als clubs de moda
de la capital. Aprèn l’ofici, a escriure cançons, i es comença a fer un
nom. El moment de gloria estava per
caure i ho fa a principis de la dècada dels 70 de la mà de l’Himne de
l’Alegria, una versió rockera del tema de Beethoven. L’impacte del tema va
tenir dimensions planetàries: el disc es ven a mig món i es radia a totes les
emissores del planeta, i fins i tot aconsegueix entrar a les llistes d’èxits
dels Estats Units, a on arribaria a l’envejat Top Ten. Amb la posició
consolidada (amb el temps ha venut prop de 10 milions de còpies d’aquest tema)
i la butxaca farcida es converteix també en blanc de la repressió franquista
que l’utilitza com a exemple indesitjable: va a la presó per fumar porros,
mentre el règim agonitza i es desintegra formalment.
Els
anys 80 es convertiran en anys d’explosió juvenil i musical. Madrid i Barcelona
es convertirien en pols d’atracció musical, els grups apareixen de sota les
pedres, les grans estrelles de l’univers rock comencen a tocar en escenaris
d’aquí. I Miguel Ríos consolida la seva posició com a rocker de referència.
Pioner en gires en grans espais, “El rock de una noche de verano” omple amb
miler d’espectadors camps de futbol i places de toros com la de Girona. Tota
una generació de joves s’introdueix a la música de la mà de Ríos al crit de
“benvinguts fills del rock and roll”, i escoltant discos com l’impressionant
“Rock and Ríos” o “Rock and roll bumerang ”.
Instal·lat
còmodament a partir dels 90 en l’establishment musical (i també social i
polític), Miguel Ríos es converteix en un dels grans patriarques de la música.
Continua fidel als escenaris i al seu
públic, el que ha anat madurant amb ell i el que ha incorporat pel camí de
manera constant. Sovintegen les col·laboracions amb gent com Ana Belén, Víctor
Manuel i Joan Manuel Serrat i incorpora altres son tipus big band. Moltes
vegades criticat i vetat per qüestions polítiques (per la seva clara vinculació
a l’esquerra i la seva contribució en nombroses campanyes socialistes), ha
mantingut un prestigi basat en la fe en
l’ofici de músic i en un gran respecte per públic i seguidors. Ara, sembla que
arriba l’hora de l’adéu als escenaris amb la gira “Rock hasta el final”, tot i
que els vell rockers mai no moren. Ni temes com Santa Lucía, El blues del
autobús, El río.....
Ramon
Moreno
Dominical Diari de Girona, 8 d'agost de 2010