La literatura musical a casa nostra viu en un gran moment de forma. Diverses editorials des de fa un
temps estan proveint l’infatigable fan de tot un seguit de llibres que
l’apropen no només al seu artista o grup preferit, sinó al mateix Rock com a
fenòmen cultural i sociològic. És cert que el món anglosaxó porta dècades
d’avantatge en aquest camí, però no és menys cert que les traduccions que
algunes editorial estan fent de llibres bàsicament anglesos i americans poden
triar, i ho fan, entre el bo i millor de tanta producció i oferir una
bibliografia (això si en espanyol, que el català es troba en aquest camp
pràcticament absent) d’una alta qualitat farcida de textos de referència.
Tanmateix
també s’està generant molta literatura rock escrita per gent d’aquí, però no
necessariament centrada en el món musical hispà o català. En aquest sentit, el
periodisme musical fet a Catalunya té un nivell més que destacable no només amb publicacions musicals
periòdiques sinó també a la mateixa premsa diària. El periodista Jordi
Bianciotto, amb una llarga trajectòria al món de la literatura rock i una
referència indiscutible a la crítica musical del nostre país, s’ha proposat fer
un repàs a la història de la música rock amb diversos volums dedicats a
repassar les trajectòries de grups, solistes i músics que han representat algun
paper al món de la música. Ara acaba d’aparèixer el segon volum de la “Guía
Universal del Rock” centrat en entre els anys 1970 a 1990, i que és la
continuació del volum aparegut l’any 2008 en què es referia al rock fet entre
el 1990 i fins l’actualitat.
A
partir dels anys 70 el rock es va convertir en una gran maquinària cultural i
econòmica. La industria es va professionalitzar fins a extrems insospitables
fins aquells moments i els grans grups es van convertir en icones galàctiques
capaces d’omplir amb la seva música grans estadis i vendre milions de discos
arreu del món. El llibre de Bianciotto
repassa les biografies d’un munt de
músics, grups i solistes, que van deixar petjada entre les dècades dels 70 i
els 90, amb textos amb les dades biogràfiques de referència i les principals
aportacions musicals. El valor principal del llibre (igual que el primer volum)
és que no és limita a dibuixar perfils biogràfics dels músics (amb les noves
tecnologies les dades estan a l’abast de tothom, tot i que en molts casos de
manera poc fiable), sinó que en fa una interpretació i contextualització de
l’obra i el moment en que es situen els
diferents personatges, les influències que han tingut o han generat... amb
entrades ordenades alfabèticament a tall de diccionari (o com diuen al món
anglosaxó, enciclopèdia). Hi són els principals i les referències bàsiques de
la història de la música: David Bowie, Pink Floyd, Bruce Springsteen, Led Zeppelin,
Tom Waits, però també d’altres potser menys habituals per al gran públic però
igualment importants com Pere Ubu, New Order, Magazine o els Waterboys, amb la
corresponent discografia de cadascú per anar descobrint i ubicant nous
imaginaris musicals. Al final del llibre s’hi inclou un apèndix sobre el rock
espanyol de l’època i un glossari de termes musicals. Una obra de referència,
de consulta i fins i tot de lectura obligatòria per a qualsevol amant de la
bona música.
Ramon Moreno
Ramon Moreno
Dominical Diari de Girona, 9 de maig de 2010