Parafrasejant
John Lennon quan deia que si haguéssim d'anomenar d'alguna altra
manera el rock and roll li podriem dir Chuck Berry, podem afirmar
també que si haguéssim d'anomenar d'alguna altra manera l'estiu li
podriem dir Beach Boys, o que, en qualsevol cas, els Beach Boys van
composar la perfecta banda sonora estieunca, pels segles dels segles.
Amb permís, això si, de Georgie Dann i els seus xiringuitos.
En tot
cas, va ser un 24 de juliol de 1965 que el grup de Califòrnia va
publicar el tema California Girl, una de les seves peces més
emblemàtiques: noies, surf, sol, platja, tot plegat en un ambient
idíl·lic i meravellós. L'embolcall són harmonies vocals,guitarres
netes i polides, surf music passada pel pop. Progressivament,
aquella aparent senzillesa sonora evolucionarà fins a arribar a les
més altes dosis de complexitat conceptual amb el disc Pet Sounds,
una de les cimeres absolutes de la música rock.
A
l'altre costat de l'Atlàntic, però un any abans, el 24 de juliol de
1964, els Stones tenien actuació a Blackpool, de tornada dels Estats
Units. Aquella època es caracteritzava per concerts extremadament
curts, alguns de només tres temes, pels conflictes i aldarull que
organitzava el públic. A Blackpool milers de joves alcoholitzats van
començar la seva particular actuació ja amb el primer tema, Walkin'
The Dog. La cosa va acabar amb baralles i escupinades al grup,
una de les quals va anar a la bota de Richards que va tornar el cop
jugant a futbol amb el cap del propietari de la saliva. Els Rolling
Stones van haver de fugir en un furgó blindat i la policia carregar
contra el jovent. Resultat: batalla campal i 2 policies i 30 fans
lesionats, el local arrassat i els Stones declarats persones non
grates... fins l'any 2008. En fi, com deia el titular del Melody
Maker: "Deixaries sortir la teva germana amb un Rolling Stone?"
Ramon Moreno
Publicat al suplement ESTIU del DIARI DE GIRONA, 24 de juliol de 2013